Entre l'espasa i la paret (reprise)

Sento de nou la crida de la nit i la carretera, de les llegendes mortes i els mites caiguts. Trepitjo l'accelerador a fons i ja no veig llum sinó la foscor trencada per la insolència de les estrelles. Duc un anell a la butxaca i no sé què n'haig de fer. Tinc un cor mig aturat que vol tornar a bategar a imparable ritme de Tourmalet. Més enllà del turó hi ha un lloc on sempre és festa, però aquesta nit ningú no m'hi ha convidat. Perdo la noció del temps i de la realitat absurda, perdo el nord i em desvio per carreteres de muntanya que sempre m'arrosseguen a l'oest. El motor no dona més de si, però jo li exigeixo encara una mica més amb cada reducció abans d'entrar a un revolt. Hi ha un tic-tac incessant que em turmenta l'ànima, hi ha un núvol a l'horitzó que du presagis de foscor i silenci. A l'avinguda els nois han deixat de somriure i es juguen a la ruleta russa un paquet de tabac robat. Algú arriba del port amb 12.000 € a la butxaca i un rastre inequívoc al nas. No tenen res més a perdre que la seva existència, i a aquestes hores de la matinada això no els sembla gaire important. La vida, deia Schopenhauer, és la pertorbació inútil del no ser. A mi no podran dir-me que no ho he intentat. Volen els ganivets sobre les teulades però el fum de l'obscenitat ho esborra tot. Hi ha cotxes en flames, vidre i gasolina escampats. Hi ha sang i vòmits a les cantonades d'aquesta maleïda ciutat assetjada. I jo sense mirar enrere segueixo accelerant i apujant el volum d'aquesta cançó que, com una daga, se'm clava ben endins de l'esperit. No sé on ets ni on pares, no sé què fas ni com estàs. Jo, per si ho vols saber, segueixo conduint tota la nit, entre l'espasa i la paret.