Pampallugues

Fou en una habitació d'hotel, en una plàcida nit a París. Passà el que havia de passar quan la gent creu en els pactes que fa, quan du les promeses fins el final. No dormiren al Costes i el xampany no era Cristal, però serviren perfectament per a l'ocasió un llit en un modest hotel al Quay d'Ivry i una ampolla de De la Motte. No és senzill escapar als instints. Diuen que la intensitat fou tal que fins i tot les llums urbanes de Champs Elysées perderen potència durant uns instants, però això no se sap si és ben bé cert.

Havien anat allà a passejar pel Louvre, com bons amics que eren, i cap dels dos no pensà en res més. Però, a la nit, quan Eiffel s'encén i París sembla el món sencer, la voluntat queda en un discret segon pla. Els temps pretèrits en què foren alguna cosa més que dos companys de viatge en front la Gioconda retornaren de cop, com si algú hagués fet girar el món en sentit contrari. I ja no pogueren escapar.

Fins la Gare d'Austerlitz, al matí següent, viatjaren de la mà, mirant-se als ulls. Després, cadascú marxà en el seu tren, ella a Madrid, ell a Londres. La distància dugué la discòrdia, i els milers de mentides que ella escampà. Estupefacte, ell, no entenia què estava passant. Després vingué la indiferència, i ell triomfà. Ella, sola i cansada, no podia deixar de recordar aquella nit de feia deu anys. No es perdonà aquell error fatal, com el volgué desacreditar i fer caure davant els ulls dels seus amics, alguns dels quals caigueren al parany. La seva veritat, poca gent l'escoltà, però la dugué per sempre amb ell. El record d'aquella vetllada a París ara és per ell una anècdota sense més importància, una cosa que no té gaire temps per recordar ara que ha d'escriure tant.

Aquesta nit, a París, la calor es fa insoportabe i hi ha indigents que s'han llençat al Senna per combatre-la. A la parada de metro d'Ivry una dona beu, desesperada, d'una ampolla de De la Motte. Al Hemingway, un senyor convida la seva promesa a un French 75. De l'aigua surt un vell que diu que fa tot just 10 anys que des de l'Arc de Triomf, es veien les llums de la ciutat fer pampallugues sense parar.