11-S

11-S Part I

Vingueren els espanyols i prengueren Barcelona, tal dia com avui ara fa ja molts anys. Dues històries nacionals que havien caminat paral·leles van esdevenir una de sola i poc a poc intentaren minar la moral, destrossar una identitat a cop de fusell i de silencis estudiats, de prohibicions. Que avui jo, d'ascendència espanyola, escrigui aquest article en aquesta llengua i em trobi molt més proper a la defensa que s'organitzà dins les muralles el 1714 que no pas a la pólvora dels canons d'assalt demostra que, del tot, no ho aconseguiren. És trist celebrar una derrota, però més trist seria que hagués estat definitiva. Visca Catalunya lliure!

11-S Part II

Atacaren el cor del nostre món, del nostre sistema de valors, tal dia com avui ara fa ja cinc anys. Van pensar que el mal seria terrible i en efecte ho fou, però més gran va ser l'obertura d'ulls, l'empenta que ens dugué a prendre consciència de contra qui i com havíem de lluitar. D'ençà les estrelles i les barres brillen amb més força quan el vent que bufa des de les planes de l'oest les fa onejar i als imbècils se'ls acaben ja tots els arguments. Foren molts els caiguts aquell dia i d'altres han caigut després en una aferrissada lluita entre la llibertat i la foscor. Malhauradament, moltes baixes han d'arribar abans del dia gran en que puguem proclamar-nos vencedors. Res no m'ha donat en l'actualitat l'Islam i a Amèrica tot li dec. Quan caigueren les Twin Towers alguna cosa va morir en les ànimes de tota la gent decent i la ràbia es despertà el matí en que Manhattan s'estremí. L'Irak? Només el primer pas.

11-S Part III

Gràcies, doncs, a qui lluità per a que jo avui pugui escriure en català.

11-S Part IV

Thanks to all those who fight to provide this world with freedom, for those things that so proudly we hailed on the twilight's last gleaming.