Pura demagògia
El que també és pura demagògia és atacar un meu article dient que una pel·lícula de la qual jo en cap moment no en parlo és cinematogràficament nefasta. Perquè jo no hi faig referència i resulta que aquesta versió ja és la que em creia abans de saber ni tan sols de l'existència de la idea de rodar-la. El que segueix sent pura demagògia és atacar l'article sense fer cap comentari sobre la seva idea principal, que és la validesa de l'hipotètic míssil, centrant-se en el discurs sobre la certesa dels fets que em dona pista -amb perdó pel símil aeronàutic- per a criticar els moralistes que haguessin preferit un avió estavellat contra el Capitoli i 1000 morts més que no pas una ràpida solució militar.
Però, és clar, queda molt millor perdre el respecte una vegada més per un govern democràtic que, evidentment, té errors i treure'ls a relluir que no pas mirar bé el text i veure què s'hi diu.
(En referència al comentari d'"El Regidor" a l'article "Pittsburgh")
Però, és clar, queda molt millor perdre el respecte una vegada més per un govern democràtic que, evidentment, té errors i treure'ls a relluir que no pas mirar bé el text i veure què s'hi diu.
(En referència al comentari d'"El Regidor" a l'article "Pittsburgh")
posted by Raül Alcón at 12:01 a. m.
1 Comments:
El Sr. Director em titlla de demagog quan ell prediu l'imprevisible: Al Capitoli hi podrien haver hagut 1000 morts. Si us plau, no fem més demagògia de la pròpia demagògia i centrem-nos amb el tema.
Aparentment jo no se comentar articles perquè no em centro en la seva ànima, en el suposat cas que això fos cert, què li sembla si vostè es centra en l'ànima del meu comentari? Tot bon literat juga amb les paraules, diu, explica, insinua, amaga, i és del tot cert que vostè domina aquest recurs de “showing rather telling”, així doncs, el fet que jo cregués que en el primer paràgraf es feia referència a una pel•lícula és del tot raonable, i com a lector li dono dos motius, el primer i amb més pes és que la crònica és la mateixa i el segon s’encamina cap a les suposicions personals i és que quan el subjecte del que parlem és ni més ni menys que Raül Alcón, ésser amb un cap sense límits, es pot esperar tot. Em disculpo (si ho he de fer) per anar més enllà del seu text (cosa que des de fa temps faig per tal d'entendre millor el que passa per les seves neurones).
Ara bé, no es centri vostè en el que li interessa, perquè referència a la pel•lícula, tan sols en faig dos cops, un que és l'esmentat de la introducció i l’altre quan parlem dels kazas (on utilitzo la informació que allà ens subministren), i no es tracta pas d'un crim aquestes simples al.lusions, però bé, no està de més. Aquestes disculpes són a causa del meu atreviment literari al no centrar-me en el fet que hi hagi gent que digui que és de "malotes" estavellar a un avió per a evitar més morts així que ho sento per estar d'acord amb vostè i no mostrar-ho en la meva crítica. A tots aquests arguments, crec oportú afegir l’anècdota que només sortir del cinema vaig protagonitzar tot dient: Jo crec que el van fer caure i ben fet que van fer. I tot seguit els meus companys van haver de reprimir-se per no saltar-me a la jugular...
Molt bé però... a partir d'ara ja no aniré més enllà de les seves paraules i em dedicaré a dir purament allò que vostè comenta si és això el que vol.
Seguint amb la mateixa directriu, s’hauria d’esmentar que és gratuïta la crítica que rebo per comentar el que em sembla necessari ( o simplement, el que em ve de gust!) perquè com a dret que tinc sobre la producció literària, decideixo què és digne de citar: les morts que hi van haver i no pas el que va succeir realment, i que d’altre banda, vostè no cita en la crítica al meu comentari, tot i jo concedir a aquestes dos idees l’honor de concloure l’article.
Crec sincerament que vostè no s’ha fixat en que a mi, el fet de que hi hagin múltiples versions, me la porta fluixa. A un servidor li preocupen les morts però sembla que a vostè li interessa més centrar-se en les línies on esmento una pel•lícula.
Tornant a la seva crítica, agrairia que em facilites la línia exacte on perdo el respecte a la seva apreciada administració, ja que la cerco i no la trobo, és més, diria que endevino per on va i m’atreveixo a avançar-li la informació (extreta del seu article). Vostè ens subministra una informació basada en la pròpia confusió creada entre les versions de dita administració i les versions sorgides de la societat dubtosa de la seva veracitat. És a dir, mentre vostè m’està parlant de fets que SUPOSADAMENT van passar jo li parlo de fets que HAN passat i que per molt que semblin crítiques son la realitat pura i dura. M’estic referint als tres exemples que li poso que no voldria que em negués perquè hi sortiria clarament perdent només fent una visita a les videoteques. I no voldria ni pensar que el fet de dir que Bush es quedà amb cara de lluç a vostè li sembla irrespectuós ja que tirem de videoteca i podem ben utilitzar aquesta expressió catalana no considerada al meu parer com un insult. (si d’aquí vostè pensa que en deriven faltes de respecte, també li puc dir que divergeixo de la seva opinió).
Per tant, encara és el moment en que em digui on pixo fora de test, perquè no val dir que no estic en bon camí i no senyalar-me el correcte.
Ah! I m'alegro de que al menys hagi servit per a que a partir d'ara ens respongui.
OBRO PARÈNTESI!! Que la pel•lícula és cinematogràficament nefasta ho mantinc TANCO PARÉNTESI!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home