Tennis amb vistes al mar

El capvespre aboca els últims raigs de llum rogenca sobre la pista i cal encendre els focus. Partit a dobles, segon set. La riquesa la comprens en un lloc així, on no parlem només de diners sinó de connexió i benestar. A casa de l'Albert s'hi respira l'agradable olor del comfort, de saber ben bé que és el que toca fer. La pilota passa ràpida sobre la xarxa i l'Àlex la pica de nou al camp contrari, jo em quedo embadalit mirant el mar i pensant que després del partit vindrà el bany al jacuzzi de la piscina. Tots aquests metres quadrats i tot aquest luxe ningú no el regala pas, així que a Can Royán bé s'ho deuen haver treballat. Tenir l'honor de poder ser-hi, de que l'Albert et truqui, content de poder-ho fer, per a convidar-te a passar una tarda a la seva torre de Caldes d'Estrac és també riquesa, una gran fortuna. Fa un parell d'hores han marxat els senyors Laporta i De la Torre, que tenien compromisos amb el partit i a l'àmplia sala d'estar ja només hi quedem quatre, canviant-nos per a baixar a gaudir d'un bany reparador. Hem guanyat, l'Àlex i jo, al Marc i a l'amfitrió, però tant se val quan som tots sobre la gespa que voreja l'aigua. La riquesa és poder veure el mar des d'aquesta casa privilegiada i xerrar amb calma amb els amics abans de baixar a Arenys a sopar, i el llobarro a la sal que en Laporta i jo ens hem fet cuinar a migdia al restaurant del port. Per poder mantenir això en el futur val la pena treballar dur i jugar-se-la, no sé si hi ha camins equivocats o no, però està clar que aquesta és la línia d'arribada, un partit de tennis rodejat d'un bosc de pins que és propietat teva i on pots fer tot allò que et vingui de gust. Quan tanquem la porta el sol ja s'ha amagat del tot i el capvespre ha donat pas a la nit, se segueix respirant pau i penso que sóc ric, quan sé del cert que l'Albert és content de poder-nos dur aquí, a la seva casa de Caldes.