Pittsburgh
El vol 93 de United Airlines, que l'11 de Setembre del 2001 volava cap a San Francisco, fou segrestat per membres d'Al-Qaeda i el passatge es rebel·là i l'estavellà contra terra, a prop de Pittsburgh, en un últim esforç per salvar la vida. No hi hagueren supervivents.
Dubtar d'aquesta versió oficial, com molts fan, em sembla absolutament reprobable. Quin és el punt per no creure un Estat democràtic i confiar més en explicacions fosques de corrents de pensament subversiu? Per què haig de creure abans la història explicada per un ex-agent de l'FBI, fora del cos per raons desconegudes, que la difosa per l'administració Bush? Quin estrambòtic personatge televisiu o organització antiamericana té suficient informació per assegurar que el vol 93 fou abatut pels míssils dels kazas?
D'acord, queda clar que jo accepto sense cap mena de reserva la versió oficial de l'assumpte. Ara bé, imaginem que deixem pas al dubte per una petita escletxa i que pensem que bé, que potser si que els avions de combat de les forces aèries dispararen contra la nau segrestada i la feren caure al bell mig d'un camp aïllat. Quin és el problema? Per què els mateixos que s'escandalitzen dient que com és possible que es permetés que dos avions comercials s'estavellessin contra el WTC també s'escandalitzen pensant que el vol 93 fou derribat intencionadament? Les incoherències afloren de manera bestial sempre que parlem d'antiamericanisme.
Evidentment que s'havia de fer caure aquell avió abans que sobrevolés nuclis de població i l'errada -comprensible en aquesta situació límit- del govern és que no ho va fer. És pensament econòmic, aquelles vides eren un cost perdut que de ben segur no podríem recuperar, per a què arriscar-se a que el nombre de morts augmentés? No hi ha discurset moral que serveixi, perquè qualsevol intent de negar la validesa del míssil destruint el fussellatge de l'avió és legitimar la mort de milers de persones a terra si els terroristes haguessin assolit el seu objectiu.
Però lluny d'entortolligades explicacions i de misteris a l'estil de Michael Moore, jo segueixo pensant honestament en el United 93, que, l'11 de setembre del 2001, caigué en un camp a la vora de Pittsburgh acabant amb la vida d'uns passatgers valents que plantaren cara al monstre més gran del segle XXI.
Dubtar d'aquesta versió oficial, com molts fan, em sembla absolutament reprobable. Quin és el punt per no creure un Estat democràtic i confiar més en explicacions fosques de corrents de pensament subversiu? Per què haig de creure abans la història explicada per un ex-agent de l'FBI, fora del cos per raons desconegudes, que la difosa per l'administració Bush? Quin estrambòtic personatge televisiu o organització antiamericana té suficient informació per assegurar que el vol 93 fou abatut pels míssils dels kazas?
D'acord, queda clar que jo accepto sense cap mena de reserva la versió oficial de l'assumpte. Ara bé, imaginem que deixem pas al dubte per una petita escletxa i que pensem que bé, que potser si que els avions de combat de les forces aèries dispararen contra la nau segrestada i la feren caure al bell mig d'un camp aïllat. Quin és el problema? Per què els mateixos que s'escandalitzen dient que com és possible que es permetés que dos avions comercials s'estavellessin contra el WTC també s'escandalitzen pensant que el vol 93 fou derribat intencionadament? Les incoherències afloren de manera bestial sempre que parlem d'antiamericanisme.
Evidentment que s'havia de fer caure aquell avió abans que sobrevolés nuclis de població i l'errada -comprensible en aquesta situació límit- del govern és que no ho va fer. És pensament econòmic, aquelles vides eren un cost perdut que de ben segur no podríem recuperar, per a què arriscar-se a que el nombre de morts augmentés? No hi ha discurset moral que serveixi, perquè qualsevol intent de negar la validesa del míssil destruint el fussellatge de l'avió és legitimar la mort de milers de persones a terra si els terroristes haguessin assolit el seu objectiu.
Però lluny d'entortolligades explicacions i de misteris a l'estil de Michael Moore, jo segueixo pensant honestament en el United 93, que, l'11 de setembre del 2001, caigué en un camp a la vora de Pittsburgh acabant amb la vida d'uns passatgers valents que plantaren cara al monstre més gran del segle XXI.
posted by Raül Alcón at 1:00 a. m.
1 Comments:
Avui t'avorriré una mica perquè disposo de temps i et penso comentar punt per punt el teu article demagògic i de dretes convençudes.
Només començar veiem com la teva versió és idèntica a la d'una pel·lícula que molts hem vist. Pobre argument company. Diga'm si tu truques a ta mamà des d'un avio segrestat que saps que acabarà en un edifici i li dius: Mamà, t'estimo eh, però sàpigues que el de dins de la cabina està resant en àrab. Masses detalls que ningú sap d'on s'han tret. Per cert, cinematogràficament parlant, és una pel·lícula nefasta...
Passem al vocabulari audaç que utilitzes: "Explicacions fosques de corrents de pensament subversiu", caram t'hi has lluit per a acollonir-nos i creure a un simple "Estat democràtic". Parlem de "l'Ex-Agent de l'FBI" (primera notícia de la seva existència) "fora del cos per raons confuses" (potser son confuses perquè volia xerrar i no el deixàven, qui sap, tanta raó tens tú com jo... no hi hem parlat cap dels dos amb ell). Per no mencionar "l'Estrambòtic personatge televisiu o organització anti americana"... home, ahir sentia com els familiars de les víctimes (tan estrambòtics i antiamericans com vulguis...) demanaven claredat perquè encara no sabíen què creure's.
Parlar de Kazas o no parlar-ne... és un xic absurd. Diga'm què me'n trec de pensar que teníen un pilot a bord i que un cop son dins de la cabina (oju! algú estava al telèfon i feia retransmissió en directe del que succeïa) no trenquen el coll a l'improvisat pilot musulmà i el recondueixen a bon port? O què me'n trec de pensar que un kaza (que ja que seguim el fil de la pel·lícula, sembla que cap dels quatre que el gran exèrcit nord-americà tenia a més de 100 Km no anava ni armat...) els va tirar un míssil.
Res, mo me'n trec res. Senzillament tú pots creure't a l'administració Bush que fa dos dies obrí un concurs per a trobar una empresa a qui es pagaran 20 milions de dòlars per a publicitar de manera favorable la guerra de l'Iraq i jo em puc creure a "personatges estrambòtics" com Michael Moore o Bruce Springsteen que no es creuen la meitat del que senten.
Tot deu ser qüestió de ser liberal i pensar que més val creure's a una institució democràtica que deconfiar-ne. Però si comencem amb que a les Nacions Unides Donald Rumsfeld va afirmar de manera continuada que la guerra a l'Iraq es feia bàsicament pel lligam entre Hussein i Al-Qaeda (cosa que ara la CIA ha dit que es mentida, que aquesta unió no existeix ni ha existit mai i que això se sabia des d'abans que comencés la Guerra però que no es va deixar que sortís a la llum pública) o veiem com el tan lloat per tú president Bush es queda amb una cara de lluç (amb màxim respecte a aquest pobre peix) quan li transmeten la notícia que tots vèiem per televisió, o encara pitjor... no fa res quan l'avisen de que un Huracà està a punt de debstar part del seu territori... què vols que et digui amic meu, no se per on se suposa que m'he de creure el que em diuen.
Estic d'acord amb una sola cosa, allò va passar i és innegable. Es poden fer milers d'especulacions. Que em diguin que de l'avió en va sortir algun objecte lluminós abans d'impactar amb la torre Sud, o que en el forat de 2*2 del Pentàgon no hi cabia un avió... home, em serveix per dir que la versió oficial és més que poc creible però que allò va succeir i que el mal fet és innegable. La manera en que va succeir allò, si te de ser franc, me la porta fluixa. Que en el Pentàgon s'hi estampés un avió o un míssil... m'és bastant igual quan se que hi van morir 148 persones. Si a la torre 7 hi va haver una demolició controlada o si a les torres bessones també hi havíen bombes, m'és ben igual si sé que hi van morir en total 2749 persones, i si l'avió 93 el va fer caure un kaza o els propis passatgers, també m'és ben igual perquè hi van morir 40 persones més.
Et puc dir que el que diu Bush no m'ho crec i tu em pots dir que si que t'ho creus. I què? Que deixaran d'haver-hi més problemes per això? Que tornaran a viure els morts d'aquell dia per això?
El problema no és pas aquest. El problema és que passin coses com aquesta i només ens interessi anar al cinema per veure-ho.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home