No pensis

No creguis que no em dol veure't marxar amb aquell somriure il·lusionat, lluny de mi. No pensis que no desespero quan et sento parlar d'ell com si fossin les terres d'ultramar del teu esperit, la darrera parada del teu tren. Jo encara estic a l'andana d'aquesta estació intermitja, esperant sota la pluja, amb una llarga gavardina i una maleta amb poca roba i moltes coses a dir. No creguis que no escric sempre pensant en tu, analitzant l'efecte que et causarà cada paraula. No creguis que no sé, també, que gairebé mai em llegeixes. Sóc conscient de la distància que ens separa i no creguis que no m'agradaria reduir-la a qualsevol preu. Somio que un dia vindràs i em diràs que ja n'hi ha prou de tanta comèdia i que acceptes aquella invitació a l'Hispània de fa tant de temps, però no creguis que no sé que les possibilitats són remotes. No pensis que no em dol. No creguis que no penso en tu al llevar-me cada matí, no pensis que no desitjo llevar-me un dia i que els teus dits estiguin recorrent la meva pell. Llums de nit a la ciutat, pampalluga eterna. No pensis que no faria qualsevol cosa que em demanessis per estranya que semblés. No creguis que he trobat algú que m'ompli més que tu, un somriure més embriagador. No pensis que no m'he après de memòria les nou xifres del teu mòbil i que no puc evitar marcar-les constantment, com una obsessió. Quan trec el cap per la finestra, no pensis que no estiro el coll intentant veure't. Per molt sorprenent que et sembli, no pensis que no he decidit que ets la dona de la meva vida i que faré tot el que calgui per tenir-te al meu costat. No pensis que no sé que tu saps de sobres tot això i ja et va bé per jugar i fer allò que vulguis amb mi. No creguis que no em dol. No pensis que no estic bojament enamorat de tu.