El constitucionalisme als Estats Units

L'única nació on el constitucionalisme ha estat pur i, per tant, molt millor, és l'americana. Als Estats Units el procés de creació d'una Constitució es dugué a terme en un lloc nou, on pràcticament no hi havia res -salvant el dramàtic episodi indígena- quan la tripulació del Mayflower trepitjà per vegada primera la terra promesa. Sent així, els primers colons disposaren un seguit de regles per a la convivència aprenent de les errades d'una Europa que en aquell mateix moment era arrasada per guerres internes. La població cresqué i s'establiren nous lligams, es desenvoluparen infrastructures i florí un sentiment identitari. Vingueren, doncs, les constitucions dels Estats, que eren pures i lliures, fetes només en base a una llarga i de vegades amarga experiència a la metròpolis. En paràmetres de l'època aquells textos suposaven una autèntica orgia de llibertat. Van arribar els problemes amb Anglaterra i, a partir d'això, el molt admirable lema "no taxation without our representation" em referència a la impossibilitat de les colònies per a participar de les decisions del parlament de Westminster, tot i que pagaven els seus impostos religiosament. El 4 de juliol de 1776 les tretze colònies declararen la independència respecte Londres i aquell fou l'albor de la més noble pàtria. Al 1778 s'aprovà la primera Constitució de l'era moderna, un text curt i senzill que encara avui dona lliçons a d'altres infumables cartes magnes. El secret és que els americans van fer un text constitutiu sense estar sotmesos a cap tradició, sense tenir la necessitat de saldar deutes amb ningú. A diferència del que passava als Estats Units, on es constituïa la federació sense cap mena de reserva, a França, un any després i havent vessat molta sang, s'aprovà una Constitució sotmesa a lligams històrics i que fou en poc temps de nou ningunejada per les monarquies que ben aviat tornaren a regnar a París.