El constitucionalisme als Estats Units
L'única nació on el constitucionalisme ha estat pur i, per tant, molt millor, és l'americana. Als Estats Units el procés de creació d'una Constitució es dugué a terme en un lloc nou, on pràcticament no hi havia res -salvant el dramàtic episodi indígena- quan la tripulació del Mayflower trepitjà per vegada primera la terra promesa. Sent així, els primers colons disposaren un seguit de regles per a la convivència aprenent de les errades d'una Europa que en aquell mateix moment era arrasada per guerres internes. La població cresqué i s'establiren nous lligams, es desenvoluparen infrastructures i florí un sentiment identitari. Vingueren, doncs, les constitucions dels Estats, que eren pures i lliures, fetes només en base a una llarga i de vegades amarga experiència a la metròpolis. En paràmetres de l'època aquells textos suposaven una autèntica orgia de llibertat. Van arribar els problemes amb Anglaterra i, a partir d'això, el molt admirable lema "no taxation without our representation" em referència a la impossibilitat de les colònies per a participar de les decisions del parlament de Westminster, tot i que pagaven els seus impostos religiosament. El 4 de juliol de 1776 les tretze colònies declararen la independència respecte Londres i aquell fou l'albor de la més noble pàtria. Al 1778 s'aprovà la primera Constitució de l'era moderna, un text curt i senzill que encara avui dona lliçons a d'altres infumables cartes magnes. El secret és que els americans van fer un text constitutiu sense estar sotmesos a cap tradició, sense tenir la necessitat de saldar deutes amb ningú. A diferència del que passava als Estats Units, on es constituïa la federació sense cap mena de reserva, a França, un any després i havent vessat molta sang, s'aprovà una Constitució sotmesa a lligams històrics i que fou en poc temps de nou ningunejada per les monarquies que ben aviat tornaren a regnar a París.
1 Comments:
Els EEUU han sigut (no m'atreveixo a dir "i seran") un país realment afortunat.
No només pel que tu expliques sinó perquè, a part d'aprendre d'una experiència no pròpia (i en conseqüéncia, que no tacava la seva história) han tret partit de les guerres (mai fetes en el seu territori -entenem guerres de caire internacional-) i això comportava una implicació però mai una debastació de la seva economía.
Quan el món estava arruinat, ells encara tenien els pagesos conreant i les fàbriques treballant.
De tot n'han sabut treure més ventatge que ningú. Uns en diuen aprofitats, jo, en dic ser espavilats. Altra cosa és entrar en la manera en la que han fet i fan moltes coses que ja les considero de massa espavilats, però bé, ara no ho tractem pas això.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home