Fer cas dels millors (IV)

El desprestigi de les polítiques de discriminació positiva als Estats Units ja ve del primer mandat de Billl Clinton. Ben al contrari, a Espanya cada vegada agafen més empenta. Són una conseqüència més de l'igualitarisme. En una societat oberta, la igualtat de tots com a principi d'oportunitats i davant la llei és un principi fonamental, mentre que la idea de paritat -és a dir, que una quantitat proporcional de cada grup social aconsegueixi un estatus al marge de capacitat o mèrits- genera una discriminació dels individus en nom d'un dret col·lectiu mai no demostrable del tot. Una societat meritocràtica fa possible que qui vulgui i en sigui capaç arribi a ser -per exemple- oftalmòleg. La deformació igualitària pretén que un determinat nombre de persones d'un sexe, raça o religió siguin oftalmòlegs encara que no siguin tan capaços d'arribar a ser-ho com els individus de grups socials que no es consideren mereixedors d'una discriminació positiva.

Valentí Puig, Cent dies del mil·lenni.