Rubianes i la llibertat d'expressió

Que Pepe Rubianes és lliure de dir el que vulgui està clar, molt clar. Que la llibertat d'expressió és un dret inalienable ningú no ho hauria de posar en dubte. Ara bé, que Pepe Rubianes tingui la llibertat de dir tota quanta bestiesa passi pel seu barroer cervell no vol dir que quedi exempt de represàlies o de ser exposats a les opinions, usualment més brillants que les seves, de la resta. Imagini el lector que qui escriu sempre compra la fruita a una botiga del barri on ja la compraven son pare i son avi, imagini que, per deferència amb ell, per ser tan bon client, el fruiter li fa un 50% de descompte en totes les pomes que compri. Bé, imagini que, de cop i volta, qui escriu comença a insultar el fruiter cada vegada que passa per davant de la seva petita i endreçada botiga, cada dia i sense descans. Lògicament, la propera vegada que vulgui fer la setmanal compra de pomes, el fruiter no farà cap mena de descompte i fins i tot se'l mirarà malament. Oi que els sembla just i a ningú no se li acudiria dir que el fruiter és un feixista fill de puta que està en contra de la llibertat d'expressió. Bé, tots d'acord. Aleshores, per què és feixista l'actitud de l'ajuntament de Madrid en la seva decisió no contractar els serveis d'aquest sòrdid personatge que té per gran talent dir més paraules malsonants que ningú? Gallardón no ha prohibit un espectacle privat, el que ha fet ha estat no permetre que una persona que insulta el seu país tingui espai en un teatre que és propietat del Consistori de l'Ajuntament de Madrid. Obvi. És l'última volta de rosca de les esquerres espanyoles, demanar el dret a insultar-te i després entrar a casa teva a pixar-se al bell mig del menjador. Tot, naturalment, en el sagrat nom de la llibertat d'expressió. A mi la seva obra em sua la polla per davant i per darrera. I que es fiqui el guió al fotut cul aviam si li explota dintre i li queden els ous penjant del campanar.