divendres, d’octubre 06, 2006

Defensa dels grans magatzems

És una absoluta fal·làcia dir que la proliferació dels grans magatzems en la nostra societat ens reporta un balanç negatiu. S'esgrimeix, bàsicament, en contra d'aquest tipus de comerç, que amb la seva estructura de baixos costos rebenten la competència i fan desaparèixer els petits botiguers de barri. I bé, quin és el problema? Constitueix un perfecte argumentum ad ignorantiam dir que això és dolent ja que, si el consumidor final pot aconseguir el producte a un més baix cost, és únicament el botiguer qui, en primera instància, surt perdent. I dic en primera instància perquè, en tant que consumidor, notarà finalment en la seva butxaca el benefici de gaudir d'una gran superfície al seu barri. No és cert que un gran magatzem deixi gent sense feina, ans al contrari, hi sol treballar molta més que no pas als comerços tradicionals on acostuma a ser-hi únicament l'amo i algun familiar proper o algun empleat mal pagat i que no està protegit mai per tants convenis com un empleat de gran comerç. El que un gran magatzem fa és canviar els costums i oferir un producte més barat i un servei diferent i mai no t'obliga a acatar-lo. Lliure competència, amics. Si és més fred o impersonal i a tu no t'agrada, bé, no és el seu problema ni el meu però crec que a tu ja t'està bé, també, perquè si realment volguessis gaudir del caliu de la botigueta de la cantonada en seguiries pagant els alts preus i la Carmeta no hauria de tancar, però bé que no ho fas. Els més directes beneficiaris de les grans superfícies no són altres que els consumidors, que poden obtenir, amb el mateix poder adquisitiu, productes de major qualitat que no pas als establiments tradicionals. I consumidors, estimats lectors, som tots, tu, jo i també l'amo de la botiga d'estufes de sota de casa que, segurament, no tindrà pas gaire problema a transformar el negoci en una de les múltiples opcions rèmora que la nova estructura comercial comporta. I serà ben content, de comprar el radiador un 20% més barat a la cinquena planta del Corte Inglés.

1 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Ja et vaig comentar que aquest tema va ser l'ecollit pels test d'admissió d'ESADE i que hi vaig posar encara molt més del que dius tú. Realment, si tinc ganes de que el meu barri, Sarrià (posem per cas), tingui més botigues petites doncs hi aniré a comprar. Qué maco és dir que m'encanta Sarrià perquè sembla un poble dels d'abans i que això és gràcies a les botigues de tota la vida, quan jo només faig que comprar al Caprabo i a la Sirena. En aquest meu barri hi han una sèrie de locals que entre els sarrianencs ja anomenem "maleïts" ja que tot comerç que s'hi fica, sigui del tipus que sigui, acaba fracassant.

I bé, jo continuo veient en el meu barri moltes botigues que hi han sigut sempre i que ja estan destinades a un consumidor en particular: La iaia que hi compra sempre, el que te la botiga sota a casa, el que sap qui hi venen les ampolles d'aigua més barates que enlloc, etc. Així doncs, jo no hi veig el problema.

Ahir em comentavem que la mateixa Coca-Cola tindrá un cicle d'èxit que algún dia finalitzará, per molt impressionant que sembli dir-ho. Lego, aquelles fitxetes amb les que tots havíem jugat alguna vegada a fer construccions, cotxes o vaixells, ara està entrant en fase crítica ja que els nens prefereixen les consoles. Un cicle que s'acaba. Bé, doncs el cicle de les petites botigues també ha tingut la seva època d'èxits, és més, de monopoli quan les grans superfícies ni existíen. Que no es queixin, ja que les que sobreviuen per laguna cosa serà.

10/07/2006 4:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home