Karl Schmitt i la sobirania

Em sembla d'una irrevocable solidesa l'afirmació, almenys des del punt de vista argumental, del pensador nazi Karl Schmitt "és sobirà qui decideix sobre l'estat d'excepció". Així, si acceptem que el poder sobirà és aquell internament suprem, externament independent i originari, hem de donar per vàlida la sentència del jurista alemany. Si posem per cas la situació donada durant l'intent de cop d'Estat del coronel Tejero queda en clara exposició que fou el rei Joan Carles I l'autèntic sobirà i no pas el poble o la Constitució, com es d'habitud acceptat. En aquella situació el poder del monarca reuní les tres premisses abans esmentades. Es desprèn, doncs, de l'argumentació d'Schimtt, que el poder sobirà és certament nòmada i no un valor absolut i indiscutible. És sobirà el més fort i això apel·la, com gairebé sempre, a Nietzsche i a Hobbes, a l'irrefrenable instint individualista de l'home del qual és una estupidesa intentar escapar.