Aparcar i pagar

Mira que em fot haver de pagar la zona blava o verda quan condueixo per Barcelona, però mira que és bona idea. també. Pagar per pagar està clar que no li agrada a ningú però aquí hi ha un problema que és molt clar: escassetat. Molts cotxes, pocs aparcaments, així que hi ha qui no aparca. La solució és clara i inevitable, també, reduir la demanda d'aparcament, és a dir, fer que hi hagi menys gent que vulgui aparcar. La manera de fer-ho és, òbviament, establir un preu suficientment alt com per a desincentivar prou gent de traslladar-se en cotxe per la ciutat. Després hi ha tota aquella gent tan coherent i intel·ligent que increpa l'ajuntament tant com per la falta d'aparcament com per l'alt preu de les zones d'estacionament de pagament. En què quedem? Voleu o no voleu aparcar? L'ajuntament fa centenars de coses malament i podria solucionar infinitat de problemes i no ho fa, però el que no pot, naturalment, és treure espai d'allà on no el hi ha. El subsòl no es pot foradar infinitament i els carrers són els que són. L'estratègia de l'administració local és, en aquest aspecte, brillant i, de fet, caldria estendre les zones blaves i verdes a la rodalia. Que em fot pagar? És clar, però també em fot no aparcar. Com més alt és el preu més gent deixa el cotxe i més fàcil ho tenen per aparcar els que estan disposats a pagar, se us acut res millor? El que és intolerable és la crítica ambigua i ignorant de qui vol aparcar a la porta d'allà on va i que a sobre li surti gratis. Aparcar és un bé, i com tot bé té una oferta, una demanda i un preu. Et pots posar com vulguis i cridar tant com et vingui de gust, però si no hi ha lloc no el hi ha i si en vols fer no et queda altre remei que posar preu i pagar. És així de simple, ni bo ni dolent. És així de senzill i cap altra cosa s'hi pot fer.