Sobre la privatització d'una sola universitat

Mentre sopàvem, amb el Nucli Dur, alegrement al Citrus ara fa un parell o tres de dies, va sorgir el tema de l'educació pública o privada. Lògicament, ja fa temps que vam superar la disjuntiva entre les dues opcions decantant-nos de manera radical i incondicional cap a la segona d'elles. Aquesta vegada, però, la qüestió que es llençava era la següent: Donada la situació actual, i assumint que no podríem suprimir l'Estat del Benestar en aquest precís instant, quina seria la nostra resposta si ens proposessin privatitzar una sola de les universitat catalanes, deixant a la resta tal i com es troben, és a dir, ocupades i dirigides pel funcionariat. Un de nosaltres, la identitat del qual no serà desvetllada, per alleujament de la seva bona reputació, inicià una espantosa cantarella socialdemòcrata en què afirmava que això seria discriminar els uns dels altres sense cap motiu aparent. Algú altre, amb molt d'encert, indicava que, des del punt de vista de l'utilitarista liberal, seria fantàstic tenir ni que fos un centre privat ja que causa més plaer/utilitat, la situació de 9 - 1 que la de 10 - 0. De passada aprofità l'argument per incidir sarcàsticament en la manca d'esperit liberal del company. La qüestió clau, però, fou la de quina seria la nostra resposta en cas que es proposés privatitzar la nostra universitat i no cap altre. En aquest cas, al menys jo, tinc molt clar que la meva resposta seria negativa ja que, de moment, em produeix més utilitat pagar menys que pagar més. En aquesta situació es veu clar que, com aportava l'únic socialdemòcrata de l'ND, hi ha una clara discriminació en el moment de privatitzar una sola universitat. Tot i així, segueixo estant molt a favor de que es privatitzi un sol centre, sempre, és clar, que aquest no sigui el meu. Si d'aquest comentari voleu extreure que sóc un egoista no cal que us hi esforceu gaire, que ja us ho dic jo, que ho sóc. Crec, que, de fet, la correcta actitud liberal és aquesta, tot i que en aquest cas vagi contra la doctrina del lliure mercat ja que, al capdavall, primer hi ha l'autointerès i, després, si vols, la lliure competència.