La lluna negra

Aquesta nit hi ha una lluna negra sobre aquesta ciutat en guerra. Aquesta nit fa pudor de sang i de suor, l'aire és dens, és pot tallar amb un ganivet. Els vapors dels baixos fons s'aixequen com una bruma, a l'empara d'aquesta tenebrosa lluna negra. Els budells se'm remouen al llit i sento una crida llunyana, una crida dels instints i de l'animalitat més crua i despietada. Aquesta nit vull sortir al carrer sota la lluna negra per escopir el foc que duc a dintre, per escopir-te'l a la cara. Aquesta nit vull cridar i dir coses que mai abans havia dit, vull córrer i que l'asfalt olori a gasolina. Aquesta nit som un, jo i la lluna negra. Quan la rutina és transforma en una tortura només cal un senyal per perdre el nord, per deixar abandonat el timó de la rectitud i la noblesa. No em parlis de compassió, en aquesta ciutat de merda, no em parlis de respecte ni de tolerància perquè n'estic tip. Aquesta nit només serem jo i la lluna negra, i no ens podrà aturar ningú. Hi ha qui neix amb sort, jo me l'hauré de buscar. La llei no és suficient, l'ordre va desaparèixer fa temps i l'únic argument que conec és la pólvora que duc a les butxaques. Si només m'entens així, no et preocupis, entraré al teu joc. I guanyaré, perquè aquesta nit em protegeix la lluna, aquesta esgarrifosa lluna negra. La pluja mulla les llambordes, les deixalles s'amunteguen al portals, tu vas marxar fa dies i ja t'he oblidat per complet. Si ens trobem i em mires veuràs un ulls buits i plens de desesperança. Tem, perquè aquesta nit he rebut l'influx de la maleïda lluna negra. Aquesta nit el cel es tanca sobre nosaltres, els edificis cauen, els arbres cremen. I jo sorgeixo del no-res, per escopir-te el foc a la cara. Aquesta nit, és la nit de la lluna negra.