El meu Nadal (punt i final)

Amb els articles i els seus respectius comentaris d'aquests darrers dies ha quedat ben clar que tota religió acaba esdevenint un objecte de defensa fanàtica i desmesurada. El meu article del dia 24, que si es llegeix amb calma ja es veu que no va ser més que una explicació, sense prendre part, de com fan anar els jueus això de les seves creences, va ser titllat pràcticament d'heretge per alguns il·lustres i estimats comentaristes d'aquest blog. Res més enllà de la realitat, en cap moment aquell text va voler ser -i no ho fou- una ofensa o una falsació del Cristianisme. No crec que m'hagi de disculpar en res però, per si de cas, admeto que aquesta religió tant important em sembla força coherent i respectable. Com molts ja sabeu, sóc un fan del Papa Ratz i no em fa cap recança dir-ho obertament. De tota manera, el que vull dir és que em sembla lamentable que a la gent, en general, li costi tant ser una mica objectiu amb el tema de les religions ja que, si dos comentaristes del talent del Guillem i l'Albert em titllen d'heretge imaginin què en deuen pensar els imbècils que corren pel món. Ja sabeu, la majoria dels lectors, que tinc debilitat pels jueus i les seves creences i que naturalment que penso que Jesús no va ser el Salvador que havia de ser i no crec que això sigui una falta de respecte sinó una simple opinió. Naturalment que si hagués de triar em quedo amb l'estrella de David que amb la creu, naturalment que em sembla més coherent el Judaisme i que m'agradaria que Israel fos lliure i pacífic ben aviat, però és ben obvi que no per pensar això ataco els creients, els de Crist, s'entén. És ben obvi que a l'article del dia 24 no s'atacava ningú. I, finalment, i per a que tot quedi ben clar, el meu Nadal és, únicament, la veu de mes germanes quan em desperten al matí per confirmar-me que la cançó tenia raó. You better watch out I'm telling you why: Santa Claus is comin' to town.