El Nadal i el judaisme

Tal dia com avui, ara deu fer, si fa no fa, uns 2000 anys, una tal Maria i un tal Josep, de Natzareth, viatjaven a través de Palestina, camí de Betlem. Aquella mateixa nit, la dona, que estava en avançat estat de gestació, trencà aigües i hagueren de buscar una establia on pogués donar a llum a la criatura, a la qual posarien de nom Jesús. De sobte, tot de pastors s'aproparen al lloc on el nouvingut plorava de fred, una aura de llum embolcallava el pessebre, tot indicant que aquell era el fill de Déu. És a partir d'aquest moment que el poble jueu s'escindeix en les seves creences. Alguns, convençuts que aquell nadó és realment el Messies, li reten culte i homenatge, establint una religió que és, avui, una de les més importants del planeta. La resta, més realistes, em sembla, veuen que aquell nen no pot ésser cap salvador i que, a més la seva arribada al món no coincideix amb la profecia que l'anunciava. Vaja, que sense ànims de ser irrespectuós, ni molt menys, sembla ser que aquell nen fou designat salvador pràcticament a l'atzar. D'aquest darrer grup de gent, que no acceptà Jesús com el Messies, en deriva l'actual judaisme. Ells encara esperen l'arribada de l'autèntic Salvador, d'un Salvador que ho sigui en efecte. Jesús, al capdavall, visqué 33 anys predicant i fent molt bones obres, dignes de menció, sens dubte, com avui l'Església catòlica fa. Però salvar, el que es diu salvar, no salvà el poble jueu de pràcticament res. Els jueus d'arreu del món encara avui esperen un senyal, un senyal diví que els alliberi de la seva apocalíptica mala sort i de tot l'odi que es professa cap a ells. Aquesta nit és la nit de Nadal i mig món ho celebra. Ells també, adaptats com estan a la tradició anglosaxona i respectuosos i discrets com solen ser. Encara esperen, però, encara esperen l'arribada del veritable Salvador.