Sobre l'habitatge

Efectivament un habitatge costa ara molt més del que ho feia anys enrera. No és una qüestió d'inflació moderada sinó un autèntic creixement. La comparativa, per a fer-ho proporcional, ens indica que per a comprar un pis, són necessàries moltes més mensualitats d'un salari estàndard del que ho eren abans. Els pisos són més cars, això està clar. Ara bé, d'aquí a dir que la culpa de tot això és del govern i dels bancs hi ha un bon tros. En primer lloc cal dir que no són ni els uns ni els altres els que decideixen el preu de l'habitatge, això, com bé hauríeu de saber, ho fa el mercat, la llei de la oferta i la demanda, és a dir, nosaltres. Si el preu dels pisos ha pujat és simplement perquè hi ha més gent disposada a comprar-ne, vet aquí que això no vulgui dir que ara vivim millor del que ho feien els nostres pares. També m'agradaria apuntar que, ja que el valor de l'habitatge ha pujat, ens podríem alegrar en el sentit què quan aconseguim tenir-ne un en propietat som molt més rics del que ho eren antigues generacions en adquirir-lo. Per acabar-ho d'adobar hi ha tota aquesta cantarella que molts joves fan, la lletania aquella de que als nostres pares els hi costava molt menys esforç fer-se amb un lloc per viure. Pregunteu, als vostres pares i avis, si tenien la mateixa despesa que nosaltres en Internet, viatges a Londres, roba de marca, cinema i d'altres capricis contemporanis. Pregunteu-lo i ja m'explicareu. És sempre la mateixa història de buscar la cara fosca i explicar-ho i difondre-ho com si el món s'acabés. Feu l'exercici contrari i potser us sorprendrà saber que no hi ha per tant. El preu dels pisos puja, vivim millor. L'esperança de vida és més llarga, vivim millor. Ens costa més pagar una llar perquè podem gaudir de molts més serveis que, òbviament, s'han de pagar, vivim millor.