La decisió del president Truman

L'Enola Gay va deixar anar aquella temible bomba i Hiroshima va desaparèixer del mapa. El dolor i l'angoixa del moment es prolongà durant anys, mostrant-nos la nostra desconeixença sobre els límits humans. La bomba atòmica, però, fou la gran sort del poble japonès i l'horror hauria estat molt més esgarrifós si el president Truman no hagués ordenat aquell bombardeig i el de Nagasaki, poc després. El govern americà havia fet múltiples propostes de rendició a l'Emperador del Japó, aquest, però, no va cedir i va continuar alineat amb el III Reich. Washington tenia dues opcions, envair el país o llençar bombes nuclears fins aconseguir la rendició incondicional de l'enemic. Pel cap baix, la invasió de l'arxipèlag hauria costat un milió de baixes tan sols entre els militars americans. Harry S. Truman, doncs, no tingué més remei que ordenar la utilització d'aquella arma infernal i devastadora que és la bomba nuclear. No hi havia cap altre camí, això està clar, i Truman l'encertà de ple, aconseguint la rendició japonesa durant els escassos dies que van seguir a les dues terribles detonacions. La bomba atòmica, doncs, havia salvat centenars de milers de vides tot i la seva naturalesa devastadora i va aconseguir acabar una guerra que es tornava cruenta i brutal. Naturalment que va ser dramàtic haver d'arribar aquest punt, tant de bo mai no ens ho tornem a trobar. Naturalment que la immensa majoria de morts i afectats no es mereixia res de tot el que va passar, però la guerra era aquella i cada dia hi moria gent, la guerra avançava i no hi havia sortida. Amb la perspectiva del temps tan sols podem reconèixer que aquella maniobra va ser la que tocava i, lògicament, prendre consciència i lluitar per a que mai més cap president hagi de trobar-se en la mateixa situació en què Harry Truman va estar. Amputar el membre gangrenat o sacrificar el pacient. Per mi està molt clar.