John Steinbeck

Les històries narrades per John Steinbeck són les histories més ben narrades que jo mai hagi llegit. Les històries que explica l'escriptor de Salinas, California, són absolutament desgarradores, nues de tota cantarella i de tota demagògia. John Steinbeck és un dels pocs escriptors considerats comunistes que jo admiro. Una vegada vaig dedicar molts mesos a realitzar un estudi sobre la seva obra clau, The Grapes Of Wrath, i, de fet, la conclusió que jo en vaig extreure va ser que el premi Nobel de literatura del 62 tenia molt més a veure amb les teories filoreligioses de R.W Emerson que no pas amb l'horror marxista. Ara que és Nadal i hi ha qui aprofita per fer sotragar consciències amb imatges de nens morint de fam, amb tota la intenció de fer sentir malament i culpable l'honrat treballador, caldria recuperar l'obra del mestre Steinbeck, per mostrar que es pot fer prendre consciència dels errors des de l'òptica de la bellesa i el tacte. L'última escena de The Grapes Of Wrath és, segurament, una de les més tenebroses de la història de la literatura, una de les escenes que més impacta en la ment del lector universal, i no cal fer-lo sentir culpable, no cal deixar-li mal cos. Steinbeck fou, sens dubte, un home d'esquerres i compromès que s'equivocava sovint, com s'equivoquen els que creuen en el repartiment equitatiu, però fou un home que va entendre que en la negociació no sempre s'ha de ser hostil. Steinbeck escrivia amb tota la passió i la tendresa que la humanitat sencera és capaç d'arreplegar. Steinbeck és la cara bona de l'enemic, és l'adversari que et vol fer entendre que t'equivoques sense un sol insult o una sola bufetada. John Steinbeck fou la classe, el gust per la bona escriptura. Les seves històries, revisions brillants d'una Bíblia que, penso jo, i segurament feia ell també, hauria de ser de lectura obligatòria per a tothom, de tant vigent com encara és.