Jack l'esbudellador

En la inquietant i plena de boira Londres victoriana de finals del segle XIX es comptaven per milers els desequilibrats, els bojos i els sanguinaris. En destaca, però, d'entre tots ells, un recobert d'una especial aura de misteri i grandesa. Assolà els carrers de Whitechapel durant la segona meitat de l'any 1888 i mai, tot i les nombroses investigacions, ningú no ha pogut determinar la seva identitat més enllà dels centenars de llegendes i increïbles teories que s'han teixit al seu voltant. L'espiral de violència de Jack l'esbudellador va ser imparable. El 6 d'agost assassinava Emma Schmidt i n'extreia certs òrgans vitals, alguns dels quals enviava a Scotland Yard. El 31 d'agost arribava el torn de Marta Turner, el 8 de setembre el de Mary Ann Nichols, el dia 30 el d'Annie Chapman. Durant l'octubre moren Catherine Eddowers i Elizabeth Stride. Finalment, el 9 de novembre del terrorífic 1888, en Jack acaba amb la vida de Marie Jeanette Kelly. Totes les víctimes eren prostitutes del sòrdid barri de Whitechappel, a l'East Ens londinenc i a totes els arrencava alguna part del cos.. Hi ha qui diu que les víctimes van ser menys, però també hi ha d'altres que diuen que van ser moltes més. La macabra història d'en Jack, s'ha convertit, amb el pas del temps, en la història d'un personatge que pot arribar a ser, fins i tot, fascinant. Un metòdic gentleman anglès, caminant entre la boira i la brutícia, embolcallat en una capa negra i coronat per un barret de copa. És literatura pura, és glamour material. Després han vingut tots els pseudodetectius que han volgut desmitificar l'obra d'en Jack i atribuir-la a equívocs i mentides mediàtiques. Naturalment que potser és així, però no calia dir-ho. Tremola, encara avui, si entre la boira de l'East End veus flotar un barret de copa i uns guants de pell negra amarats de sang.