Reflexions de biblioteca

Dia 2 de gener, 11:00. Preparo, assegut còmodament a la biblioteca de la facultat, un comentari de text sobre un fragment de l’Enchridion, de Pomponi, per al primer seminari de l’assignatura d’Història del Dret Espanyol, que encetarem dilluns vinent. M’agrada això que faig i no entenc per què algunes vegades em fa tanta mandra estudiar o preparar els seminaris, respondre qüestions que són bàsiques per aprendre. Recordo l’any passat, quan havia de solucionar incògnites mitjançant integrals per, encabat, poder dir si un consumidor absolutament racional compraria aquella o altre quantitat de béns absolutament uniformes a una o altra empresa també absolutament racional. Allò em feia sortir de polleguera i, fins i tot, em posava de mal humor. Avui, en canvi, consulto un parell de manuals del professor Wolfgang Kunkel i no m’atabalo en excés. Ràpidament, situo el fragment de Pomponi en l’època arcaica de la vella ciutat-estat romana i dibuixo un parell d’apunts sobre el contingut de la Lex Duodecim Tablarum. No sé si ho faig bé o malament però el que està clar és que em ve de gust saber-ne més i no m’ha importat en excés arrossegar el portàtil de casa fins aquí per a posar-m’hi. També m’agradava l’economia, molt, però no entenia perquè havia d’empassar-me totes aquelles fòrmules d’utilitat, una teoria la veracitat de la qual ningú no es va molestar a explicar-me i de la qual encara dubto, per exemple. Per això vaig deixar la carrera i per això encara consulto el manual del professor Greg Mankiw. Suposo que alguns ho tenen tot decidit i d’altres preferim pensar les coses dues vegades. Ara mateix, la claraboia dona pas a una gran quantitat de llum solar i jo em trobo força bé, cercant a la nostra enciclopèdia de cada dia quins foren els set reis de Roma i els motius pels quals el poble s’aixecà contra Tarquini el Superb.