Sobre el xantatge

Tothom té dret a la vida. Bé, discutible. De moment, ho acceptarem com una premissa inalterable per al bon funcionament d’aquest article. En els darrers temps, he sentit, en boca d’habituals col·laboradors, justificar la necessitat d’alliberar l’assassí De Juana per a garantir aquest dret. Home, la Constitució també diu la Constitució que tenim el dret a contraure matrimoni i això no vol dir que hàgim de casar-nos. Em sembla, a mi, que la historieta aquesta de la vaga de fam és una decisió ben personal de De Juana i que el sol fet de que s’hagi de debatre ja diu molt en contra dels qui ho fem. És obligatori exercir els drets que la Constitució ens atorga? Si fóssim una mica més decents ni tan sols en pensaríem. Però ja que estem on estem i que debatem les coses que debatem, debatem. Què us sembla a vosaltres? Jo penso que accedir a qualsevol tipus de concessió en aquest sentit, amb aquest personatge, seria realment un atac directe a l’Estat de Dret. No vull caure en exemple tòpic, però les analogies són clares i suggerents. Deixaríem anar a un violador que es declarés en vaga de fam? Vist el que he vist i sentit el que he sentit en les darreres setmanes començo a pensar que sí. I mira que a casa, en el fons, sempre hem estat força sentimentals i si un paio realment s’ho treballa i realment sembla que vulgui ser persona no veig del tot descartable l’indult. Ara bé, De Juana no es penedeix de res, De Juana ha dit que li encanta veure els rostres desencaixats dels familiars de les seves víctimes. Seríem capaços d’accedir al xantatge –perquè ho continuaria sent- en cas de reforma, d’autèntica transformació de la voluntat? És possible. Però mai, mai, penso, hauríem d’accedir al xantatge de qui està orgullós d’haver estat tan sanguinari com ho ha estat. Els amics d’Amnistia Internacional, que d’això en saben força, no recolzen De Juana. Apunto.