La memòria històrica

Confesso que no entenc res de res sobre la memòria històrica i sobre el perdó que l’Estat ha de demanar pels errors que va cometre en el passat. Dec ser jo que sóc ruc i no ho sé veure, perquè tot això ara està ben de moda. L’Estat –o sigui, tots, segons diuen- ha de demanar perdó als morts del bàndol republicà durant la guerra dels nassos? Jo no haig de demanar perdó a cap republicà de fa 70 anys. Crec, vaja. Així, els amics d’Esquerra Repúblicana que tan pesadets estan darrerament amb el tema, què és el que volen? Que demani perdó l’Estat o que demani perdó el PP? Mirin, l’Estat, que ja de per sí és una idea força absurda tal com la tenen a Espanya, va canviant i està format per les persones que hi tenen quelcom a veure en aquell moment, si Franco va fer atrocitats i va matar Puig Antich no entenc què collons té a veure això amb l’actualitat i qui ha de demanar perdó. També s’ha de demanar perdó per les sanguinàries actuacions d’Hernan Cortés? Ha de demanar perdó el món àrab per haver envaït la península ibèrica fa un grapat de segles? Però a qui? A mi o als visigots? Pot demanar perdó Aznar, que la va cagar amb la guerra d’Irak, perquè encara està viu i d’això fa poc temps. Ara bé, l’ordenament jurídic que va assassinar Puig Antich ja no existeix, no sé si m’entens. Tot això de la memòria històrica, em sembla a mi, no és més que les ganes que uns tenen d’anar tocant els pebrots al personal. Vols dir que no seria millor deixar-se de memòries històriques, que potser mai no acabaríem, i posar-se a treballar en el que tenim per davant? És una cosa com molt d’esquerres això, una cosa com molt d’au va, siguem tots amics però el PP que demani perdó per les coses que va fer l’amic Cisco i nosaltres del gulag no en diem res. Molt així com d’anar tocant els pebrots al personal i embolica que fa fort i si ens passem tota una altra legislatura sense fotre ni brot millor que millor.