Mai no caminaràs sol, amb el Liverpool

Del Barça sempre i per sempre, però amb el Liverpool ben a la vora. No entenc ben bé per què, no us ho podria dir, però el Liverpool sempre m’ha apassionat, és un equip en el que crec, que em transmet màgia i fe. Ahir nit em vaig emprenyar amb la derrota del Barça, és clar, però en el fons sentia una mica d’alegria en saber que al menys, l’equip que ens ha deixat en evidència a Europa ha estat el Liverpool. De l’equip britànic he après que la companyonia i el recolzament no són un parell de paraules boniques que hom pot anar dient per quedar bé, del Liverpool he après que ni en els pitjors moments un ha de deixar de creure en allò que estima. La fe mou muntanyes i sempre ajuda a travessar la tempesta amb el cap ben amunt. Pots quedar-te de braços encreuats o pots fer el que fa el Liverpool i aixecar-te sempre que caiguis sobre el fang. No tinguis por de la foscor, perquè al final de la tempesta brillarà el cel daurat. Sempre arreplega ajut el qui es mostra valent, el Liverpool ha passat males estones, però a Anfield sempre hi hagut gent que cantava. Som del Barça, però en el fons estimem el Liverpool tant com podem. Sentiràs el dolç cantar dels ocells, camina entre el vent, entre la pluja, que els teus somnis esclatin. I tant que som del Barça i que el blaugrana ens posa la pell de gallina i que vibrem amb cada jugada perquè el Barça és una de les poques coses segures que tenim en aquest país, però sempre hi ha el vermell intens dels nois d’Anfield Road, el vermell de la llegenda del futbol. Camina, amb fe al cor, i mai no caminaràs sol. No som anglesos, som catalans, però el Liverpool és molt gran. Visca el Barça, sempre, però omple el teu cor amb tota la fe que puguis arreplegar i camina, camina endavant, amb el Liverpool al costat, i pots estar ben segur, tan segur com que hi ha la lluna i les estrelles, que mai no caminaràs sol.