El gran profeta dels nostres gols

Dissabte, per motius que ara no cal explicar perquè a ningú no interessen, vaig haver de sentir els comentaris lamentables del Montes i el Salinas a La Sexta, a més de patir la penosa realització d’aquesta cadena que té un pallasso per director, ja em diràs tu. La cosa és que jo sempre sento en Puyal, encara que miri el futbol a la tele, perquè en Puyal és la fe d’aquest equip nostre que és el Barça. En Puyal és el profeta, el profeta blaugrana, perquè ens anuncia els gols del nostre equip sempre uns segons abans. Alguns diuen que és perquè la ràdio va avançada, però no en tenen ni idea, el que passa és que en Puyal és el profeta blaugrana. Ahir sentia dir rucades al tal Montes i sentia alguns que miraven el partit amb mi riure molt, a mi no em fa cap gràcia, la veritat. En Puyal, però, és l’elegància i la correcció que es mereix un equip com el nostre, un país que, a falta de Govern i President legítim, necessita tota la força del Barça. En Puyal i tot el seu equip em fan vibrar, potser més del que caldria, tenint en compte com estan les coses a Can Barça. La tradició de cada partit, la tradició d’abaixar el volum de la tele i posar l’equip de música o el transistor per sentir en Quim, el gran profeta blaugrana. Hi ha partits dels quals només en tinc el record de la seva veu, de les seves anècdotes, de la seva absoluta i entregada passió. Dissabte no sabia si jugava el Barça o un equip de barri. No em fa gràcia en Montes, perquè jo vull la classe d’en Puyal i les profecies de Catalunya Ràdio. Sempre els gols una miqueta abans, sempre tot, sempre el so per davant de la imatge, la creença abans de la realitat. El Barça té un profeta i narra els partits cada diumenge a Catalunya Ràdio, el Barça té un profeta que és, a més, un gran professional. En Joaquim Maria Puyal és i serà sempre, el gran profeta dels nostres gols.