Les dones i els Joves d'Esquerra Verda

Ahir va ser el dia de la dona treballadora, guaita. Tot entrant a la facultat, uns simpàtics i insistents membres de l’agrupament de Boy-Scouts aquest que es fan dir Joves d’Esquerra Verda em van assaltar per a donar-me un fulletons (que degueren costar uns quants arbres talats, per cert) on es denunciava un important grau de discriminació vers les dones en el nostre país. Ja saben, l’habitual lletania de la paritat, de la dificultat per accedir a determinats llocs de treball, les diferències de sou, la queixa sobre la societat patriarcal que encara no sé ben bé on és i un llarg etcètera. Aviam, als grans magatzems on jo treballo resulta que són dones les responsables dels departaments d'informàtica, discos, atenció al client, recursos humans i, ah sí! el de comptabilitat. Quanta discriminació a la dona, renoi! De pas recordo que Segolène Royal i Hillary Clinton són fermes candidates a presidir dues potències mundials, que l’exèrcit d’Israel està farcit de dones, que a l’Hospitalet Convergència va representada per la Meritxell Borràs, que la Carme Ruscalleda té un gran restaurant i bé, tota una sèrie de fets que segurament coneixeu millor que jo. També deien, els pamflets aquests, que les noies tenen més estudis i que hi ha més noies que nois matriculades a les universitats catalanes. Tot i així, clamaven, no hi ha cap rectora. Home, resulta que els rectors s’escullen democràticament entre el cens acadèmic així que, si hi ha més noies que nois i els rectors segueixen tenint el que tenen entre les cames, no crec que tingui gaire a veure amb que nosaltres siguem uns masclistes. El dia de la dona treballadora, en fi, mentre d’altres celebràvem que feia 110 anys que havia nascut el nostre genial Josep Pla. Per cert, els Joves d’Esquerra Verda que repartien el tros de cartró –sospito pagat en part per mi- que ha motivat aquest article, eren tots nois. Discriminació?