El dia

Saps que el dia arribarà, no el vols evitar. Saps que el dia arribarà i tot el que sempre he esperat vindrà i seràs el que jo digui perquè tu vols. Pots posar entre tu i jo les més altes muntanyes del silenci però les mirades tenses ho travessen tot, les mirades tenses i les tristes no menteixen mai. Pots posar entre tu i jo la més dramàtica de les distàncies de la llunyania i de l’oblit, però el dia arribarà i serà el meu dia i també el teu. La meva suor serà la teva i la teva pell el meu triomf. Pots mirar d’escapar, pots fugir tan lluny com vulguis però ets conscient que el teu cor et diu que no, que la teva sang bull, que et pugen els colors i que finalment tornaràs. No sóc cap heroi, no sóc ningú, potser no ho seré mai, però si ho sóc per tu tal i com tu ho ets per mi. No pots dir que no, no pots perquè saps que seria la teva perdició, saps que te’n penediries tota la vida perquè en realitat sóc el teu desig. Caminem plegats vers el mateix horitzó. Serem tu i jo i el silenci trencat pels abruptes sospirs, serem tu i jo i la nit estelada de qualsevol lloc. Potser ni tan sols t’ho esperis, potser serà de sorpresa i en qualsevol moment, sense preàmbuls, sense anuncis, tan cru com tu i jo estem volent que sigui, i no hi haurà remei. Ens espera la glòria, per camins separats, segurament, ens esperen la glòria i la victòria, però hi ha una parada obligada entre la sordidesa i la nostàlgia, entre la brutícia i el candor. Res no pot quedar pendent el capvespre del comiat, res no pot quedar per fer el dia que ens diguem adéu i la teva vida i la meva estiguin unides tan sols pel record del que una nit sense mesura fou, pel record de com l’instint sempre acaba per vèncer la raó i el sentit comú. Arribarà el dia, i tu no el vols evitar. Arribarà el dia, no resta lluny, i sé, no en tinc cap dubte, que el desitges profundament.