No tenim res

En Maragall feia l’imbècil i deia ximpleries, però almenys semblava que teníem President. En Montilla ni fets ni paraules. Fa uns quants mesos ja de la desfeta nacional que va suposar la jornada electoral, i si em pregunten quin és el meu president sempre responc que Joan Laporta, perquè no tenim Govern, no tenim President i no tenim país. Sembla mentida que en Pepe Montilla ocupi ara el despatx d’homes com Jordi Pujol, que en Pepe Montilla ostenti el mateix càrrec que Francesc Macià. No tenim Govern ni President, ni fets, ni paraules, ni sentit de la vergonya. Molts amics meus, de la meva edat, que de política no hi entenen gaire, van votar el d’Iznájar perquè va prometre que el metro obriria algunes nits, encara s’esperen asseguts a l’andana. Paraules, no fets, en aquest cas. En Montilla, mediocre i mentider, s’amaga i ningú sap on, preferia les maragallades i que don Federico tingués quelcom que criticar a la COPE cada matí, ara no tenim President, no tenim ni paraules ni fets, i aquesta és una fantàstica estratègia per que la societat deixi de pensar en clau nacional. Serà aquesta l’estratègia d’en Montilla o és que realment és tan incompetent com demostra? Estan contents els seus votants, d’haver escollit un roc per President? No tenim país, no tenim Govern, no tenim President, només un Palau a la Plaça Sant Jaume i un silenci sepulcral. Fets, paraules? No, no tenim res perquè en Pepe Montilla és el nostre President, i així ens va. Què som? Som algú? Algú ha vist que el Govern hagi fet alguna cosa de profit, que el nou tripartit hagi avançant en quelcom? Ni fets, ni paraules, ni trens. Tenim un President que no exerceix, tenim un President que ningú no sap on és. En Lluís Prenafeta ens explica de vegades anècdotes dels viatges del President Pujol, tot dinant, qui ens explicarà anècdotes d’en Pepe? No tenim res.