En favor de l'Oleguer

A mi l’Oleguer Presas, en principi, ni em ve ni em va. Home, si ens haguéssim de posar seriosos potser diria que no em cau gaire bé i que em sembla que té uns ideals equivocats, però em sembla un paio força coherent i que es fa respectar. És per això que m’agradaria escriure avui en favor seu. Crec que, després del seu article sobre la condemna de De Juana Chaos, on realment no deia cap barbaritat ni res que estigués netament fora de joc, ha estat criticat d’una manera ferotge per gent que probablement ni tan sols ha llegit el text, alguns perquè no han volgut i d’altre perquè no saben llegir. L’Oleguer s’ha vist insultat i xiulat a camps tan lamentables com la Romareda i Mestalla, on un no sap si hi van aficionats al futbol o homes de les cavernes, per, total, quatre ratlles on, d’acord, es diuen coses una mica estranyes però sense perdre en cap moment ni la correcció ni l’elegància. El problema de l’Oleguer, i és per això que escric, és que és català i mai no calla, i com és català i mai no calla els mateixos imbècils que es pensen que el valencià és una llengua i un bon grapat de pallassos aragonesos –naturalment no tots els que hi havia a l’estadi, ja m’enteneu- se senten amb la suficient autoritat moral per dir-li de tot. L’Oleguer, equivocat o no, ha fet les coses amb força tacte i sense comprometre el club que el paga –només faltaria- però l’Espanya de la fritanga, Espanya, vaja, ja ha jutjat i ja ha dictat sentència i s’ha llençat a comprar sabatilles Kelme. Oleguer haurà d’aguantar de tot a cada partit de Lliga que el Barça jugui fora de casa. Per tot això, i perquè sempre hem cregut en una certa compensació, a Les Lleixes ens declarem fans de l’Oleguer i comuniquem als senyors de Kelme que es poden ficar la seva merda de roba pel recte. A la porra Barça – Madrid de la feina, a més, he apostat per un 2-1 amb gol de, sí, sí, sí, Oleguer Presas.