La Meritxell Borràs

Ahir vaig tenir el plaer de reunir-me, al Parlament, amb la Meritxell Borràs que, a més de ser la candidata de Convergència i Unió a la meva ciutat, és diputada de la Cambra i la veritat és que em va semblar una trobada molt profitosa. En primer lloc cal dir que la Meritxell és una dona molt agradable i que, mentre xerràvem pels passadissos del Parlament, bé pensava que també podríem haver quedat a una cafeteria qualsevol i xerrar de la mateixa manera. En segon lloc em va confirmar el que ja havíem comentat per correu electrònic alguna vegada, que tot i que el panorama és sempre negre per Convergència i Unió a l’ajuntament de l’Hospitalet, sempre val la pena lluitar per esgarrapar la major part de vots, sempre val la pena lluitar per dir que estem aquí i que, home, senyor Corbacho, som pocs però ja veurà quin soroll som capaços de fer. Se la veu encantada amb la seva rellevant tasca de diputada i la fa molt bé. Em va aconseguir una invitació per entrar al plenari i així vaig poder sentir el que s’hi deia sobre la futura llei del memorial democràtic, que posteriorment vaig comentar amb ella en privat, ja que va ser una de les encarregades del grup parlamentari de Convergència de dur el tema. Es va mostrar, molt interessada en saber quin és el pa que s’hi dona, entre la joventut de l’Hospitalet, encara que, dissortadament, no vaig poder oferir-li una visió gaire esperançadora. Ella, però, té confiança i farà tot el possible per obtenir bons resultats a les municipals. Jo crec que la ciutat no és mereix una alcaldessa tant entregada, però bé, naturalment la recolzaré en tot el que calgui perquè ella sí ho creu i perquè jo estaria encantat que fos ella qui desbanqués en Corbacho. Abans de marxar, m’anima a escriure i a estudiar. Malgrat tot, Meritxell Borràs no serà la nova alcaldessa de l’Hospitalet. La ciutat no sap el que es perd.