dimarts, de juny 05, 2007

Barack Obama

El candidat a President dels Estats Units i senador demòcrata per l'Estat d'Illinois, Barack Obama, no és imbècil, fet no gens omissible si parlem de polítics. Obama, que podria ser el primer inquilí afroamericà de la Casa Blanca, té formades unes opinions sòlides i força convincents sobre els principals temes de debat tant per les primàries com per les presidencials. El tema estrella és sens dubte la Guerra d'Irak, i contra la cantarella progre europea, Obama assegura estar en contra d'aquesta operació en concret, no pas de la guerra. No li agrada, com a ningú amb dos dits de front no lo ha d'agradar, però reconeix que és imprescindible de vegades. En un seu discurs, pronunciat en un acte antibel·licista, parla de la II Guerra Mundial, i de com aquesta va portar la llibertat al món. Pel que fa a d'altres temes, Obama sorprèn pel fet que no s'avergonyeix del seu país i per manifestar que té intenció de reafirmar el lideratge d'Amèrica al món. Contra les veus que acusen Geroge W. Bush de ficar els nassos allà on no toca, Obama no solament afirma que Estats Units ha de fer prevaler els seus valors al planeta, sinó que traça plans per a que fer-ho sigui més senzill. Malauradament, gairebé ningú és perfecte i Obama proposa cobertura sanitària universal per a tothom, el que no és dolent per la finalitat sinó pels mitjans. Ja saben, impostos, restricció de la llibertat. Pel que fa a immigració, el senador Obama va directe. Assumint que cap candidat no serà capaç de suprimir l'Estat del Benestar, m'agrada d'Obama la voluntat de reforçar fronteres i exigir als immigrants coses tan elementals com que aprenguin anglès. Aquest seria un retrat ràpid de les propostes de Barack Obama i una constatació que la política americana té molt poc a veure amb la catalana, començant per la qualitat dels seus participants.

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

uiuiuiuiui.......si els EEUU planegen imposar els seus valors a tot el planeta...ja tremolo !
Preferèixo més llibertat i autonomia. Viu i deixa viure....

6/05/2007 1:18 a. m.  
Blogger Guillem Casas said...

PERFECTE. I ho poso amb majúscules. Subscric el teu texte no per conformitat i desgana sinó per estar-hi 100% d'acord. N'hi podríen haver de millors, de ben segur, però vist el panorama que tenim aquí: Quin luxe!

6/05/2007 1:24 a. m.  
Blogger Guillem Laporta said...

Raül, de debò, aquest tio és molt curtet. Et recomano alguns articles del Makiw al respecte.

6/05/2007 9:12 a. m.  
Blogger Jordi Coll said...

Celebro coincidir amb tu en el tema de l'aire condicionat. :) Sobre la Casa Blanca, els meus candidats són el Mitt Romney, que només pel fet de tenir el Mankiw d'assessor ja m'ha convençut, o el Giuliani.

6/05/2007 5:18 p. m.  
Blogger Odalric said...

Ja tornes a parlar de política... GENIAL :)

De fet, fas bé de parlar de política de veritat (o sigui, americana).

Jo aposto pel Rudy (tot i que el Fred Thompson també m'agrada molt...)

6/05/2007 10:30 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home