Missing Manhattan

Sé que algunes vegades penses que estic trist, però t'equivoques. Algunes vegades et sembla que m'enfonso en un mar immens i inabastable, a la recerca de qualitats inimaginables. No, no és això. I'm just missing Manhattan. Algunes vegades veus en mi el reflex de l'amargor, i no és amargor, és que estic pensant en com era aquell ferry que m'ensenyava l'Skyline de la meva ciutat. Sí, trobo a faltar Manhattan. No t'espantis, no m'he rendit, no m'he acomodat, si no parlo és solament que aquest matí, en llevar-me, creia que al mirar per la finestra em trobaria la 57 amb Lexington i no ha estat així. Suposo que ho pots arribar a entendre, I'm missing Manhattan. Alguns vespres, quan ens veiem, observo en els teus ulls l'estuari del Hudson i el cel buit de dues torres. Grans avingudes plenes de llums nocturnes que em ceguen i m'alliberen, però que ara per ara queden lluny. Missing Manhattan, missing you, in a way. La certesa que un millor espera de l'altra banda de l'oceà i jo no hi sóc és suficient per apagar-me de vegades. Què vols que hi faci? Així és com funciona. Dius que un dia vindràs amb mi però la teva paraula és condicional i el meu neguit present continous sense embuts. What can I do if I'm missing Manhattan? Nits que mai acaben perquè el dia et sorprèn encara passejant per Central Park, dies que mai acaben perquè la nit et sorprèn desarmat a Times Square. Rendit, claudicant, pregant, de genolls a Battery Park mirant l'estàtua de la Llibertat. Missing Manhattan, missing Manhattan so much. Si sé que tot el temps que passa és un compte enrera per volar-hi de nou, com vols que algunes nits no estigui estrany. Trobo a faltar Manhattan, i d'alguna manera també a tu. Sóc impacient i inquiet, sóc exagerat, sóc Manhattan, en part, i l'únic que vull algunes vegades és tornar. Missing Manhattan. La trobo molt a faltar.