Shaftesbury Avenue / Wild West End

Si vens des de la botiga de la Virgin, que és parada obligatòria si mai passes per Picadilly Circus, a Londres, cal creuar la plaça traçant-ne el diàmetre. Ja està a Shaftesbury Avenue, un dels carrers amb més encant de la ciutat i que vindria a ser –amb perdó- l’homònim britànic de Broadway. No sé si t’agrada Londres, però si t’agraden els Dire Straits estàs obligat a anar-hi, tot sentint Wild West End: I saw you walking down Shaftesbury Avenue / Excuse me for talking I wanna marry you / This is seventh heaven street to me. La gràcia d’aquesta avinguda, crec, no resideix en la seva estètica ni en el que la rodeja, al menys per mi, que no sóc un gran defensor del Soho de cap ciutat occidental. La gràcia de Shaftesbury segur que té força més a veure amb la cançó de Mark Knopfler i amb que és una de les venes de Picadilly i que normalment hom hi passeja encara pensant en tan singular plaça. La veritat és que Shaftesbury no condueix a cap lloc remarcable i més val que, tan aviat com puguis, tombis a la dreta per Charing’s Cross i baixis cap a Victoria Embankment, per veure el riu i creuar el pont de Waterloo. Però ja hauràs estat al carrer dels teatres i els seus musicals, hauràs vist una part de l’ànima de la capital moral de l’antic món. M'agrada molt Shaftesbury Avenue, una mica entre el plugim i una mica entre la boira, com jugant a fet i amagar. Londres és casa nostra, certament, i Shaftesbury Avenue el passadís, tot i que no sabem on ha de dur. Però ja saps que si vens de la Virgin has de travessar Picadilly i veure tots els teatres i tots els seus llums, sobretot si t'agraden els Dire Straits. És Shaftesbury Avenue, no sé si és lleig o bonic, només que m'agrada, i força. Don't be so proud / You're just another angel in the crowd / And I'm walking in the Wild West End / Walking with your wild best friend.