Els resultats (dels collons)

Tot just ara arribo del cinema, on m'he aïllat -amb molt de gust- del xàfec de resultats electorals i dels estèrils anàlisis dels amics del TN Vespre. Gràcies a la fantàstica cosa d'Internet, que segur que no es va votar en eleccions democràtiques, em faig una idea de com ha anat la cosa. Malament, com sempre. A la meva ciutat, l'Hospitalet, per exemple, Espanya ha guanyat per golejada. 17 regidors socialistes i 5 del PP, un de més per partit respecte les anteriors. La resta del ple: 3 convergents i 2 ecologistes que segurament entraran a l'equip de govern. Ja m'explicaràs. Prometo que, si ho sé, voto ERC. El Trias no serà alcalde, com es veia a venir. Em fa una mandra que ni te la imagines posar-me a treure conclusions i prediccions per les generals. L'únic que en trec jo, de profit i digne de ser escrit, d'aquestes municipals, és que, com deia el gran Churchill -i sempre s'ocupa de recordar en De La Torre- "el millor argument contra la democràcia és una xerrada de cinc minuts amb el votant mig". Tota la resta, palla. Donem-li als resultats totes les voltes que volguem, per amunt, per avall, d'un cantó i de l'altre, però el comunisme tàcit i Espanya en són els grans guanyadors. Aquesta vegada, però, ja me n'he guardat prou, jo, de patir pels resultats i de passar-me el dia enganxat al televisor. El pla del dia ha estat dormir, votar, veure el Gran Premi de Mònaco, ingerir tot quant sucre a un Starbucks i després acabar la jornada mirant la tercera part de Pirates of The Caribbean. Les coses importants per davant de tot. No fa gaire vaig dir que havíem de cremar les banderes i posar-nos a treballar, els resultats d'avui m'ho confirmen. Treballar, això sí, per l'interès individual de cadascú, i deixar-nos estar de romanços i de partits amb programes electorals netament calcats. Per cert, el cinema ple de gom a gom.