Jornada electoral

Si us he de ser franc avui aniré a votar una mica per inèrcia, una mica per la mala consciència que em quedaria -si no votés- en pensar en tota aquella gent que durant segles va barallar-se i va morir per a que jo avui pogués llevar-me i, tranquil·lament, anar a expressar la meva opinió. Potser aquest és un dels pocs sentiments de consciència societat que encara em queda, Em sap greu dir-ho així, però estic molt cansat de la campanya de les municipals, de llegir programes idèntics, de sentir parlar candidats sense poder-ne identificar ni una sola idea. No sé si tenim candidats o lloros que es dediquen a repetir que no es volen grans edificis sinó no sé quines històries de civisme, tolerància, ciutadania...etc. Aniré a votar, una mica per veure què passa, però sense gaire tensió. A la meva ciutat ja sé qui guanyarà, i sé que les coses seguiran com han estat sempre. Tenint en compte que tinc menjar, casa, feina i un gimnàs públic nou de trinca, què vols que et digui, per a què demanar més? És l'individu qui ha de treure's les castanyes del foc, només l'egocentrisme podrà fer avançar el planeta. I no sé quina mena d'egocentrisme hi ha en votar una llista tancada. Ja en tinc prou, de la cantarella de pisos per tothom, de les pensions per tothom, dels regals per tothom, com si fos aquesta la tasca d'un ajuntament. I és que, si ho penses bé, quin sentit té anar a decidir qui ha de ser qui mani a un ajuntament. Només li'n trobo un, intentar votar el candidat que cregui's que s'endurà menys comissió a l'assignar permisos d'obra, o el que més disposat estigui a acceptar-la, si ets constructor. No tinc ganes d'escollir ningú, perquè m'importa un rave l'opinió dels demés com a ells els importa un rave la meva. No vull formar part del desastre que s'acosta. Però aniré a votar, sóc humà, encara.