Rendezvous

Carretera de muntanya deserta en el precís instant que precedeix l'alba, quan el termòmetre rebenta de fred. L'agulla de la velocitat vol sortir-se de l'esfera del marcador, el motor no aguantarà gaire més quilòmetres si segueixo sense tocar el fre i redueixo la velocitat amb el canvi. De quarta a segona a 80 quilòmetres per hora les revolucions es disparen però el cotxe pren les corbes estable i segur. No puc perdre ni un sol segon. El camí del nord no sempre és el més ràpid, però si el que necessites és una injecció de fe no et recomano pas el sud. Els avets passen ràpids, difuminats al vidre mullat per la pluja que ha caigut fa una estona. Un parell de guineus s'han creuat en el meu camí, però els seus reflexos són tan bons com els meus. Duc el volant agafat amb les dues mans i només el giro a mitges voltes, a aquesta velocitat, un gir més pronunciat seria sinònim d'un descens pel barranc. Restes de neu comencen a aparèixer als vorals, però no són suficientment grans com per a fer-me frenar. No puc perdre ni un sol segon. Duc la ràdio apagada, per a poder sentir el brunzit del motor, per a no perdre ni una sola revolució en el canvi, per no cometre un sol error. Al meu cap, però, un paio de Nova Jersey canta una cançó anomenada Rendezvous. No puc perdre ni un sol segon, tinc una cita amb tu a l'altra banda d'aquesta serralada immensa. He esperat tant que ara tinc el cor a punt d'esclatar. Però haig de mantenir el cervell fred, els pneumàtics comencen a desgastar-se i la combinació amb l'asfalt moll és fatal. Si ets valent, pots aprofitar les derrapades de les rodes del darrera per guanyar alguns segons en alguns revolts especialment tancats. Jo no sóc valent, però no puc esperar ni un segon addicional. He arribat el cim en un temps rècord i ara ja només queda el descens, no penso frenar. No puc frenar, ja veig el teu rostre a l'altra banda del cristall.