dissabte, de juny 09, 2007

"Telemierda"

El singular Sánchez Dragó parlava l'altra dia de la "Telemierda", en clara referència als programes del cor i als realitys que inunden la graella televisiva ibèrica. Bé, no tinc res a dir sobre el seu criteri televisiu, que segurament comparteixo força, però sí contra la seva proposta de censurar-los. Com sempre, ens haurem de remetre al jutge mercat, i m'agradaria que Sánchez Dragó m'expliqués quina és l'autoritat que algú pot tenir per a decidir quin és i quin no és un programa apte per la seva emissió. Si una productora privada lliurement emet un programa que lliurement escullen mirar una colla de telespectadors amb més o menys sensibilitat, on hi ha cap problema? Per sort, Sánchez Dragó feia referència a una censura del mercat més que a una censura de les autoritats, així que demostra una certa intel·ligència econòmica. Se m'acut també, informar a tots aquells intel·lectuals d'ulleres de pasta i superioritat moral intractable que no tenen cap recança d'assegurar que aquests programes són denigrants, que els espectadors que atorguen a aquesta programació un indiscutible èxit d'audiència, són els mateixos que després han de triar els nostres dirigents polítics. Ells s'estimen molt la democràcia però no tenen problema en titllar d'incultes els qui miren Dolce Vita, que s'ho facin mirar. Desafortunadament, és força més fàcil canviar de canal que deixar de viure en aquest país. Així doncs, i fins que no es demostri el contrari, la censura ha de desaparèixer per complet dels mitjans de comunicació i el mercat decidirà què és el que vol i que és el que no vol veure. La "Telemierda" a jutjar per les preferències de l'audiència, seria el programa de Sánchez Dragó a Telemadrid, molt més que no pas els affaires de la Pantoja airejats a ¿Dónde estás Corazón?, que no deixa de ser "Telemierda" al meu -individual i mínimament rellevant- parer.




Sánchez Dragó pontificant sobre la "Telemierda"

3 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Home, caldria incloure excepcions com continguts d'ideologia nazi, per exemple, (mentre escric això sento aquesta paraula dels llavis de'n Dragó).

Hi han continguts que realment poden ser censurats per llei, crec jo. Òbviament no estic parlant d'un Corazón Corazón sinó programes com aquells que el Moré o l'Odalric ens ensenyen amb el Mickey Mouse incitant al terrorisme dels infants.

Tret d'excepcions com aquestes, no se m'acut motiu per no deixar emetre un programa per molt merdós que sigui.

Bona pensada això de relacionar-ho amb la democràcia!!

6/09/2007 12:08 a. m.  
Anonymous Anònim said...

En Monegal també li costa entendre que la televisió també té funció de demanda (audiència), com qualsevol bé. Es posa histèric quan veu que "la filosofia Alfons Arús" és la que més resultats dóna.

6/09/2007 12:48 a. m.  
Anonymous Anònim said...

ELs canals privats venen el que els índex d´audiència demanen, però és un error pensar que només demanem telemerda.

Potser, en general, encara sóm un públic immadur per seleccionar què volem veure i destriar d´entre tot el què ens oferèixen. Crec que amb el temps hi haurà molta més demanda de programes informatius de qualitat, de divulgació cultural,....

....vaja, que el Sànchez Dragó acabarà tenint la raó, però serà un procés plenament democràtic. Ho demanarà l´audiència per sí sola i sense cap consigna prèvia.

6/09/2007 12:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home