Quan s'apaga un estel

No hi llàgrimes galta avall quan s'apaga un estel. A milions d'anys llum, cada moviment s'avança i quan veus la supernova ja fa anys que l'estel s'havia apagat. Forats negres, pols interestelar, foscor infinita. Quan s'apaga un estel mai t'agafa per sorpresa, perquè els estels que veus brillar de vegades ja són morts i oblidats, un buit més enmig d'un univers immens. Quan s'apaga un estel en descobreixes d'altres que havien restat amagats, i qui sap si aquell serà veritablement el teu. No hi ha llàgrimes galta avall quan s'apaga l'estel, quan neix la supernova, perquè no et pot sorprendre ja. Tots els estels són fugaços en la immensitat del temps. No ploris ara, amor, el nostre estel feia temps que havia deixat de brillar, és només que tu no te n'havies adonat. No ploris ara, els comiats sempre són tristos però tot té un final. No ploris i mira'm als ulls per darrera vegada, mira'm per veure el reflex somort del nostre estel mentre s'esborra totalment del meu record. No ploris, jo no ho faré. Hem vist centenars d'estels que morien davant dels nostres ulls, no vinguis ara per dir que el nostre seria diferent. No vinguis ara a dir-me que no érem com tothom, perquè saps que no és veritat. Cap dels dos era tan especial. Mira'm els ulls per darrera vegada i no vull veure ni una llàgrima. Tu i jo sabem que no hi ha llàgrimes quan s'apaga un estel.