El General

Quan van acabar les hostilitats la ciutat estava en flames. Recordo encara els vespres rogencs que es confonien amb les gasolineres incendiades. L'ajuntament estava en runes i els que no havien tingut la sort de conservar la llar dormien a l'església que, miraculosament, havia resistit els dos anys de bombardeigs indiscriminats. Ella havia decidit deixar la ciutat. Ell, ancorat en les seves experiències traumàtiques, havia fortificat la casa i s'havia armat de dalt a baix. Els nois del carrer se'n reien. Descalços, jugaven a pilota al davant de la seva porta, li deien El General Tronat del Carrer Girona. Ella plorava, fent un esforç titànic per no girar la vista enrera, l'alba en què, equipada amb la roba que duia i, lligat al coll, l'anell que ell li havia regalat just abans de l'inici de la guerra, va abandonar la llar per fer fortuna al nord, on deien que els comunistes encara no havien arribat. Jo ja no creia en res, així que vaig decidir deixar la resistència i quedar-me a guanyar la vida escamotejant algunes mercaderies escasses a través de la frontera. Justament tornava d'una de les meves expedicions aquell matí en què la Núria marxava, no oblidaré mai el seu rostre desencaixat ni la seva veu tremolosa quan em va demanar que tingués cura del General. El pobre no va durar gaire, una nit d'estiu va treure el cap per la finestra i es va posar a cridar que vigiléssim, que els bombarders eren de nou propers. La vehemència dels seus gestos el va fer ensopegar i caure dalt a baix, no va patir gens, la mort va ser immediata. Ara ja han passat uns anys, i haig de dir que els comunistes no ens tracten tan malament, tenim aliments de sobres i alguns, fins i tot, ens hem fet amb algun cotxe americà de segona mà. La Núria m'escriu sovint, preguntant pel General, es veu que a ella no li han anat tan felices com se les prometia. Sempre contesto les seves lletres i li envio a més alguns diners que no em calen, li dic que el General es recupera, i que aviat, ben aviat, haurà arribat el moment de l'anhelada retrobada.