dimarts, de març 04, 2008

Faith

Travessa poc a poc la fina capa de pell, posant la carn de gallina i el bell de punta. De la més tensa i amarga realitat, et fa passar d'una volada al més agradable dels somnis. T'ho pot fer oblidar tot, pot fer que deixis enrera les preocupacions, viatgis fins l'estratosfera per veure-ho tot des de ben amunt i que tornis disposat a fulminar tots i cadascun dels problemes que se't plantin al davant. La por és només un record, el neguit una imatge difusa. Saps què? We're livin' in the future and none of this has happened yet. Trobaràs un germà de sang en qui recolzar-te mentre camineu junts sobre aquesta vall de llàgrimes, un germà que et farà adonar-te que realment tot això té algun sentit que encara podeu desxifrar plegats. I ja poden venir maldades, perquè estarem aquí plantats, esperant-les per connectar-les tal i com vinguin -se'n recorden, de les voleies de Koeman?-, amb una mica de fe sempre és possible. No va ser casualitat aquell disc que un dia el teu pare va dur a casa, no és casualitat aquella cançó que vas sentir a la ràdio; parlava d'uns ulls tristos que no mentien, eren els teus i ell havia arribat per alegrar-los. Directament de la grisor dels teus carrers fins l'extraordinari món dels somnis que sempre -i escolta'm, he dit sempre- s'acaben per complir. Show a little faith, there's magic in the night. Un sol home, un sol cor que batega al ritme del més urgent rock and roll. Un sol home, una sola ànima lliurada a l'extraordinària missió de dur-nos el poder i la glòria, el misteri, la màgia i les promeses del ministeri d'aquesta música salvadora. I després nosaltres, renunciant als nostres més individualistes principis en una sola excepció que bé s'ho val, després nosaltres amb aquesta fe infinita. Som objectius? I tant que no, i què? Som objectius? I tant que no, cap problema? L'únic que hem de fer és aixecar les mans i cridar, cridar tan alt com puguem, perquè aquest home ens ha jurat que no ens prometrà la vida eterna -a diferència dels mercaders que ens volen fer empassar el seu fraudulent elixir- però que ens pot prometre la vida en aquest precís instant. No és casualitat que fos ton pare qui aparegués a casa amb aquell disc -ara ja fa uns anys- que començava amb una cançó que et xiuxiuejava a l'oïda que havies nascut per córrer. No és casualitat, o és que algú t'ha ensenyat res, a banda de Bruce Springsteen i ton pare?

So Young And In Love - Bruce Springsteen and The E-Street Band, Hartford, Connecticut, 28-2-08

1 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Sens dubte, el millor article que s'ha publicat mai a les Lleixes.

M'ha fet pensar en la sort que tenim tot i que ens queixem moltes vegades. Sí, potser en la societat que vivim som un parell d'idiotes, germà, però això no vol dir que ho siguem de veritat ans al contrari. Som refotudament millors que els altres perquè senzillament som més forts i resistens que els altres. We're tougher than the rest i això no hi ha molta gent que sigui capaç de dir-ho convençuts de que diuen la veritat.

Vem nèixer per córrer i morirem de la mateixa manera que quyan vem trepitzar el món per primera vegada a la vida. Vivim per demostrar que aquells que han desconfiat de nosaltres o que no ens han escoltat han errat de valent i així ens recordaran.

Brutal, brutal de debó. Encantat d'haver pogut ser i alhora tenir un germà de sang. Hem arribat a discrepar en silenci tu i jo, n'estic segur, però aquesta necessitat, aquelles promeses que ens vem fer son tot el que necessitàvem per adonar-nos de que hem crescut i alhora ens hem fet grans.

Bruce Springsteen va ser, és i serà aquella llum que es plantarà del camí més fosc per a eliminar-nos tota por i salvar-nos de nou la vida.

Una abraçada!

3/04/2008 10:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home