Una cançó urgent

Hi ha una cançó urgent que sempre ressona al meu cap. He passat hores senceres davant del pentagrama, guitarra en mà, mirant de plasmar-la per sempre en un paper, però no he pogut. Hi ha una cançó urgent que ressona al meu cap en cada moment, i sóc incapaç de desxifrar-la. Hi ha una cançó urgent de la que han sortit altres cançons que sí he escrit, però que no eren aquella. Una cançó urgent per salvar la meva ànima de l'oblit, una cançó urgent i que el foc purifiqui el meu esperit. Una cançó tan urgent que es mor a cada segon, una cançó tan urgent, tan definitiva, que es nega a sortir del seu amagatall. Per les meves venes, entre la sang, corre aquesta cançó urgent que sempre m'acompanya. Alguns vespres vora el mar flueixen del meu cantussejar unes notes, unes notes que són l'esquema d'aquesta cançó urgent que m'acompanya, però el silenci torna quan cau el sol i la revelació és incompleta. Hi ha aquesta cançó urgent que m'ha de salvar i que mai arriba del tot. De vegades em pregunto si, en el fons, no seré jo aquesta cançó tan urgent.