Petita incursió en la psicologia

Diuen els manuals de psicologia que, en moltes ocasions, el cervell humà interpreta els inputs que rep d'una manera diguem-ne aleatòria, és a dir, interpreta els mateixos inputs d'una manera o altra sense cap condicionant aparent. És per això que, si observem la representació en dues dimensions d'un cub tridimensional, el nostre cervell alterna -sense que nosaltres poguem fer-hi res- l'orientació d'aquest cub en l'espai. Així, de vegades, el quadrat inferior esquerra ens sembla la cara frontal del cub i d'altres la base del darrera. Aquest argument ha estat històricament esgrimit per alguns per defensar la inexistència d'una veritat absoluta, però no serveix. No serveix perquè, és clar, que el nostre cervell sigui incapaç d'analitzar els inputs d'una manera unívoca no vol dir que aquests no ho siguin. El que tenim sobre el paper no deixa de ser el traçat de dos quadrats units per quatre línies rectes orientades en un angle de 45º sobre els costats inferiors i superiors dels dos polígons. Aquesta és la veritat absoluta entorn la nostra representació gràfica del cub, i un altre debat és el que es crea entorn a la universalitat de les interpretacions. Que vostè i jo no posseïm la veritat absoluta respecte al cub perquè el nostre cervell ens juga algunes males passades no vol dir que hi hagi coses distintes sobre el paper que tots dos observem, com no vol dir que no hi hagi una sola realitat cosmològica el fet que cadascú la interpreti de manera distinta.