Una austríaca, sol i pandereta

M'explica un amic que, fa uns dies, va conèixer en una discoteca una austríaca de Viena que domina el francès, l'anglès, l'alemany, el català i, en molt menor grau, el castellà, parlats i escrits. Pel que es veu, la pobra estava farta de Viena i ha decidit venir a viure a l'Hospitalet amb sons avis, i ja la primera nit va tocar-li acompanyar el meu amic i la seva colla a una infame discoteca de Cornellà. És veritat que Viena no és la gran ciutat del planeta, però, vaja, ja els puc assegurar que és millor que el municipi riberenc on, per cert, dissabte no vaig poder accedir al pàrking on hi tinc el cotxe ja que els carrers estaven tallats a causa de la visita del bobo solemne. Però bé, tornant al tema que ens ocupa, em diu el meu amic que l'austríaca va estar tota la nit fent-la petar amb ell en anglès, francès i català mentre els seus companys de colla realitzaven lamentables intents de recordar la poca cosa que sabien de la llengua de la barretina, de quan a l'escola els obligaven a aprendre-la sota l'amenaça de terribles càstigs. Hom diria que aquesta història acaba a un llit, però entre que el meu amic és un deixat que prefereix dormir a assumir els elevats costos del flirteig i -anant a la substància d'aquest post- que es veu que l'austríaca a qui mirava de reüll era als exemplars autòctons que voltaven pel local amb un brau d'Osborne dibuixat al front, el final no va anar ben bé per aquí. Resulta que, després de tant ocupar-se en fer veure que Espanya és un país europeu i ben integrat, apareix una austríaca i el que vol és brau, sol i pandereta, ja em diran. Potser, després de tot, el que era realment interessant era fotre-li una puntada al cul a la Unió Europea i dedicar-se a potenciar les botigues de barrets mexicans de les Rambles, deixar les lliçons d'anglès i aprendre a ballar unes sevillanes. En resum, anar a fer calaix per la via ràpida. De moment, sembla ser que les austríaques estan més per la feina de buscar toreros que repel·lents amb vocació lingüística internacional i que els turistes el que volen és menjar paella precuinada i torrar-se al sol de les platges de la Barceloneta. Espanya, senyors, és molt cutre i molt hortera, però ven. I seria negar l'evidència dir que Catalunya no la segueix a molt curta distància. Tot plegat, només em venen ganes de fer jo mateix el viatge de l'austríaca but, of course, just the other way round.