La nostra Gis i les trucades internacionals

La nostra Gis està visquent a Venècia i té dos telèfons mòbils, un d'italià i un de català. Jo la truco indistintament als dos, i ella sempre contesta. Com saben, ella paga una trucada internacional si jo la truco al mòbil Movistar i jo pago trucada internacional si truco a Vodafone Itàlia -es molt divertit el contestador automàtic: Vódddafone, servizzzio di secretaria telefòoonica-, així que fem una mica de balanç. Però sempre contesta, a diferència d'aquell tipus de gent que no t'agafa el mòbil si està a l'estranger per no pagar cinquanta cèntims d'euro més. És miserable, veritablement miserable no agafar una trucada per una merda de moneda. En el món dels senyals, tothom sap què vol dir això, quina mena de despreci suposa vers la persona que truca el fet de no contestar. L'estàs rebutjant per una quantitat que, més o menys, ascendirà a mig euro. Mig euro! I en fi, aquestes són les coses per les que un acaba triant la gent que vol tenir al costat. La Gis rebrà puntualment una trucada meva cada setmana, i contestarà sempre que tingui el mòbil a mà o no estigui a classe. I com sempre contesta i sempre escriu i sempre té un record per nosaltres des de la distància, el Casas i jo aviat aterrarem al Marco Polo per veure-la. El dia que aquesta gentussa que veu el meu número al mòbil quan són a l'estranger i no contesta i que, a més, pot tenir la barra de dir després que mai no truco, l'única visita d'alguna cosa meva que rebran el dia que visquin fora serà la del meu menyspreu infinit -o, ben mirat, la del meu preu objectiu. És gent miserable, molt miserable, la que rebutja la teva trucada a l'estranger per no gastar-se el mig euro que després es gastaran en llocs que òbviament no s'han de veure en les mediocres ciutats on van. I jo em sento cada vegada més miserable si no engego a la merda a tota aquesta gentussa. Esperan's Gis, que ja venim!