Amb un pinzell

Creua la ciutat com un llamp. De nit, creu que el món és seu i el temps infinit. Un dia es fotrà una hòstia tan grossa que l'hauran de recollir amb un pinzell. Salta més amunt que la resta, perquè diu que vol tocar els estels, corre més que els altres i, quan crida, l'única veu que sent és la seva. Creua la ciutat de matinada, com un llamp. Diuen que ningú que ell no volgués no l'ha vist mai, però la gent no en té ni idea. Diu que vol caminar per sobre l'aigua, que vol multiplicar els pans i els peixos i menjar-se'ls tots ell sol. Té un trosset de lluna a la tauleta de nit, i llegeix un parell de llibres cada tarda. Quan apunta, sempre dispara, i quan dispara, sempre l'encerta. Un dia es fotrà una hòstia tan gran que l'hauran de recollir amb un pinzell. Creua la ciutat com un llamp, creu que el món està als seus peus. Al final de l'avinguda hi ha un bar que sembla una església on el tenen al damunt d'un altar. Diuen que no el pots veure si ell no vol, però la gent, com sempre, no sap de què va la història. Creua la ciutat com un llamp i diu que no hi ha ningú que el pugui atrapar. Quan va tornar de Canà, explicaven que havia convertit l'aigua en vi i havia agafat un pet de dimensions astronòmiques perquè se'l va fotre tot. Camina a la corda fluixa, i el dia que caigui, es fotrà una hòstia que l'hauran de recollir amn un pinzell. Ahir nit me'l vaig trobar saltironejant al carreró i vaig preguntar-li perquè no s'allunyava una mica de l'abisme. Em va convidar a sopar un tros de pa, peix i una copa de vi i em va dir que ja ho sabia, que un dia es fotria una hòstia que l'haurien de recollir amb un pinzell. I que se li'n refot.