El plaer més gran del món

Pujant des de Ste. Marie de Campan, quan un aconsegueix sortir, a través de les endimoniades rampes que la travessen, de l'estació invernal de La Mongie, du ja tretze quilòmetres d'ascensió a les cames i li queden encara per endavant quatre més. Aquests quatre quilòmetres són el que, en esència, constitueixen la llegenda del Tourmalet. Quan La Mongie queda enrera, els vestigis de la civilització gairebé desapareixen i s'obre el prat alpí que mena a la glòria. Amb la darrera ullada a La Mongie, un es penedeix de no haver muntat un triplat o, en el seu defecte, un sistema compacte amb un plat petit de 34 dents. Però ja és tard i segueixes fent rodar el 39x27. De fet, si has pujat el Peyresourde amb un 42x23 això tampoc no és cap drama. Aquests quatre quilòmetres semblen vint-i-cinc. És curiós com l'estructura del Tourmalet s'assembla a la de l'Aubisque, port que, per coronar, t'obliga també a passar per l'estació invernal de Gourette, situada justament a quatre quilòmetres del cim. Però hi ha dues diferències capitals. Els darrers quatre quilòmetres de l'Aubisque es poden dividir en dos trams de dos quilòmetres separats per l'hotel Crettes Blanches, que ajuden a empassar millor el que queda. Al Tourmalet, després de La Mongie, els 4.000 metres de distància no et donen treva. I després hi ha l'alçada. L'Aubisque es corona a menys de 1.800 metres i, en canvi, el colós Tourmalet a 2.115. I per sobre dels 2.000 metres, l'oxígen és escàs, molt escàs. I mentre un va fent totes aquestes elucubracions, que l'ajuden a oblidar el mal a les cames i als pulmons, arriba un revolt a l'esquerra i després d'ell el cartell indicador del cim i el monument erigit en honor als valents que hi pugen. I al mític bar del Tourmalet l'espera el plaer més gran del món. Crec que recordar que no costa més de dos euros, beure una Coca-Cola que només aquí a dalt té aquest regust de glòria. I, potser, després el pare dirà que ja que som aquí seria de nenes no atrevir-se a pujar l'Aspin. I a l'Aspin no hi ha Coca-Cola i les forces són més justetes. Al final, és clar, el coronem, però això ja és una altra història, una mica per sota de la glòria d'aquests 2.115 metres i del dolç sabor d'aquesta Coca-Cola que, en aquests moments, és el plaer més gran del món.