Atlantic City

Al seu pas per Nova Jersey, la Interstate 95 pren el nom de Highway 9. És recorrent-la que s'arriba a Atlantic City, decadent ciutat de la costa de Jersey dedicada de manera gairebé exclusiva als casinos. Des de la terminal de Greyhound Bus de Manhattan hi surten regularment uns autobusos que, en poc més de dues hores, arriben als parkings dels mateixos casinos. Cada dia, centenars d'éssers frustrats i sense somnis, prenen aquests autobusos amb tots els estalvis a la cartera. S'ho juguen tot en les decrèpites sales de joc de la ciutat, i acostumen a perdre. Hi ha gent sola, molta gent sola amb els ulls clavats a la ruleta, amb els ulls veient com la bola va de nou al color negre que ha dominat les seves vides. Després, al boardwalk, passeig marítim de fusta, ploren llàgrimes de ràbia i desesperança que, com un riu en desembocar, van a parar a les fredes aigües de l'Atlàntic. A la nit, els autobusos tornen a recórrer la Highway 9 en direcció a Nova York, i aquests perdedors abandonen Atlantic City amb les butxaques escurades i els cors solitaris destrossats. Saben que han perdut molt més que un feix de dòlars. Un cop a Manhattan, prenen el metro cap els seus apartaments a Harlem i al Bronx, sabent que queda un dia menys per a que tot acabi, per a que la ruleta giri per última vegada i la bola, com sempre, acabi ancorada en el maleït negre. En el fons, tenen la secreta esperança que el moment no sigui massa llunyà. Everything dies, baby, that's a fact.