dimecres, de març 19, 2008

Lost In The Flood (Bruce Springsteen)

El Pistoler Ramaguffin torna a casa com un fugitiu famolenc. Camina tot sol pel poble i sent com les noies de l'institut diuen “deu venir del fort”. El lloc està en flames i els homes-llop homosexuals estan vestits amb parracs per assassinar. S'amaguen sota una pedra sagrada al santuari. Estan carregant-se les creus amb una perfecció que esgarrifa. Les monges corren calbes pels passadissos del Vaticà, prenyades, al·legant la immaculada concepció. I tothom està fet pols al Carrer Major, bevent sang infidel. L'Sticker somriu ben dolça mentre el Pistoler respira profundament, té els turmells submergits en fang. I jo dic “Hey, Pistoler, això són arenes movedisses no pas fang. Vas abandonar els teus sentits a la guerra o els vas perdre en el diluvi?” El Pure American Brother és tort i té la cara buida. Corre els diumenges a Jersey en un Chevy-Stock Super 8. El du baixat i, al costat hi ha pintat “Nascut per la glòria” en pintura vermella, blava i blanca. S'estira al capot per explicar històries sobre les curses, el nois li diuen Jimmy The Saint. El sonat està duent la bèstia fins el punt de fusió, corre cap un huracà i desapareix en un punt. L'únic que queda és sang on ha caigut el cos, res que es pugui vendre, tan sols porqueria a l'horitzó, l'autèntic destí d'un home d'autopista. I dic: “Hey noi, et sembla que això és oli? Paio, això no és oli, és sang.” Em pregunto en què estava pensant quan va entrar en aquesta tempesta, potser tan sols estava perdut en el diluvi. Els mariners de la Vuitena Avinguda sospiren vestits amb camises setinades, una encarnació de Maria m'està clavant la mirada. I el millor apòstol del Bronx està amb la mà sobre el seu armament Tot s'atura, sents cinc trets furtius i els polis apareixen del no res. I ara una de les bandes dels afores tiroteja els carrers i aquell gat del Bronx es deixa anar però li volen el cap. Un noi apareix com boig darrera de la cantonada i un poli li fot un tret. Cau a terra tot agafant-se la mà, cridant alguna cosa en espanyol, encara respirava quan jo vaig marxar. I algú va dir: “Hey paio, has vist això? El seu cos ha colpejat el terra amb un soroll preciós.” Em pregunto que collons volia dir, o simplement estava perdut en el diluvi? “Hey paio, has vist allò? Tots aquells nois ara tenen un problema ben gros, em pregunto què és el que volien. O simplement estaven perduts en el diluvi?”

Bruce Springsteen and The E-Street Band - Hammermsith Odeon, London, 1975

2 Comments:

Blogger Guillem Casas said...

Cançonassa. Brutal, espectacular, és que collons quina ràbia em fot repetir-me sempre que intentem descriure AIXÒ!

Ho veiem al Juliol, no cal dir res més. Punt.

3/19/2008 9:42 p. m.  
Blogger Moré said...

Benvolgut Raül,

Vull fer-te avinent que el proper dia 30 d'Abril a Barcelona, amb motiu del 60è aniversari de la creació de l'Estat d'Israel tindrà lloc a Barcelona un sopar obert a tots els internautes amics d'Israel. Tens tota la informació a http://amicsisrael.wordpress.com/ i si vols pot fer-ne publicitat a la teva web.

3/30/2008 6:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home