La carretera, com sempre

La carretera, com sempre, es presenta infinita davant dels meus ulls. El verd etern d'aquests camps, aquestes esses que menen a la glòria, aquest silenci que només trenca el motor del meu cotxe, tot continua igual. No és que fugi, és que aquest és el meu lloc, el que sóc, el que vull. Tinc la sensació que en sortir de qualsevol revolt trobaré la fórmula de la felicitat eterna, la fórmula que em dirà com dur el somriure al teu rostre trist. El sol s'escola entre el blat i un petit corrent d'aire fresc eixuga la suor del meu front. Cal treballar per les coses que un vol i aquesta suor n'és la prova, la feliç prova. Hi ha aquesta música que m'acompanya, aquesta banda sonora per un trajecte únic, i que és l'única música que pot completar la joia que sento aquí a dalt, en aquest regne de somnis i promeses. Aquesta carretera és eterna, aquesta pau és immaculada, aquest trajecte és el meu. Si vols venir, ja saps que la porta és oberta.